Rufus Wainwright és l’artista més atrevit de l’escena internacional que ha decidit tirar endavant una gira en plena pandèmia mundial de la covid-19. Són molt pocs els artistes de renom mundial que han optat per sortir a l’estiu a la carretera i mantenir una programació de concerts més o menys estable. Per això, la seva actuació de dissabte a la nit en el marc del Festival de Peralada va ser una mena d’oasi dins la pandèmia de la covid-19. Rufus es pot considerar com un autèntic trobador modern del segle XXI capaç d’adoptar un paper camaleònic musicalment i interpretar de manera molt personal diferents disciplines i gèneres musicals. Ho porta a la sang. La nissaga Wainwright, amb el seu pare, mare i germana, han estat cantants i han pujat als escenaris en múltiples ocasions. Després d’una llarga carrera, Rufus ha arribat a un nivell de maduresa que sap transmetre en cada peça que interpreta. El cantant novaiorquès va alternar un repertori de les cançons de sempre i temes «europeus», tal com ell mateix defineix, amb peces del seu nou àlbum, que porta per títol Unfollow the rules. Va ser una actuació en solitari acompanyat únicament per un piano i una guitarra que va anar alternant i rubricant-ho fins i tot cantant a cappella.
Wainwright es va mostrar excessivament generós i molt xerraire quan es va dirigir al públic explicant fins i tot intimitats familiars; políticament incorrecte quan va dedicar una cançó a tot el món menys a Donald Trump; poliglota cantant en francès Moulin Rouge; compromès amb el moviment gai quan va tenir un record per a Samuel, que va ser objecte d’un crim homòfob a Galícia, o nostàlgic quan va interpretar Candels, dedicada a la seva mare, ja morta.
El concert va durar una hora i mitja i Wainwright va fer un repàs de temes nous i el va tancar amb «Hallelujah»
Va ser una hora i mitja llarga fent un repàs de temes nous i que va culminar amb un únic bis interpretant el cèlebre Hallelujah.
Rufus actualment està vivint a Los Angeles amb el seu marit, el productor teatral Jorn Wiesbrodt, la seva filla, Viva Katherine, i el seu gos Siegfried i, igual que aquí, el missatge que transmet als Estats Units és que només la via de la vacunació pot ajudar a superar el virus davant un món complex i emocionant, tal com va definir la situació actual fa uns dies, en la seva presentació del concert.
I com que estàvem en un entorn tan operístic com Peralada, no es pot passar per alt el fet que qui sap si la propera actuació de Rufus en terres empordaneses −va agrair molt efusivament l’hospitalitat de la família Suqué-Mateu− sigui amb el seu projecte operístic Hadrian, inspirada en l’emperador romà Adrià. La predisposició és bona i de moment aquesta òpera, de quatre actes, ja s’ha estrenat a Toronto i està previst que l’any vinent es representi també a Madrid. Torna quan vulguis, trobador Rufus, les portes del castell estan obertes.
