Dos anys després, el cantautor Manuel Carrasco va tornar a trepitjar dissabte l’escenari del Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, per oferir una versió totalment intimista i en acústic del seu repertori musical.

En el marc d’una gira que només farà parada en cinc festivals d’arreu de l’Estat, Carrasco va adaptar l’actuació a la nova «normalitat» i va aprofitar la proximitat amb el públic per versionar grans èxits de la seva carrera amb la combinació de temes «que feia anys que no interpretava».

De fet, el recital no podia arrencar de cap altra manera que amb Prisión esperanza, tema composat durant la pandèmia i que «homenatja tota la gent que ens ha deixat i els que ens han ajudat durant tot aquest temps», va afirmar Carrasco, qui va admetre sentir «gran felicitat» per poder tornar a pujar l’escenari i cantar.

Juntament amb sis músics, entre els quals hi havia el seu cosí, i acompanyat de la seva inseparable guitarra acústica, Carrasco va recuperar temes com Ámame otra vez, Tenía que decirlo i A veces te imagino i va fer aixecar el públic de les cadires, momentàniament, amb èxits com Yo quiero vivir, Que bonito es querer, o Uno x Uno, entre d’altres. Però el cantautor també va mostrar la seva versió més polifacètica i va interpretar tot sol, amb el piano primer i amb la guitarra després, diversos medleys dels seus temes més autèntics, mostrant la seva cara més folklòrica i arrelada als seus orígens d’Isla Cristina, a Huelva.