Al bell mig del barri vell de l’Escala, al número 25 del carrer Port, carrer que, tal com indica el seu nom, condueix cap a l’antic port del municipi, ara convertit en platja, s’hi troba una galeria d’art amb més de trenta anys d’història: la galeria Port 25, fundada per Frederic Ballester el 1987 i ara dirigida per la seva néta Neus, i el seu marit Lluís. Tot i que per fora pugui passar desapercebuda, un cop a dins el contrast de tants colors amb el blanc que s’estén per les parets t’endinsa en totes les sales de galeria i et convida a desplaçar-te per tot l’espai.

Una de les il·lustracions presents al conte. | LLUÍS ROURA

De seguida destaquen els quadres alegres de Villanueva, que fan homenatge a una de les joies de l’Escala, les anxoves, i figures divertides de sardines simulant accions humanes com, per exemple, anant en moto. També els quadres d’Albert Giménez, que capturen postes sol a l’altura de Monet. Artistes que, a partir del 31 de juliol i fins al 14 d’agost compartiran espai amb els quadres de quilòmetre zero del pintor escalenc Lluís Roura, conegut per immortalitzar els paisatges primaverals de l’Empordà amb un traçat lliure i precís a parts iguals. Roura tornarà a exposar, després de quatre anys de no fer-ho, per mostrar les il·lustracions que ha creat per al llibre que recull la sorprenent història de la tonyina Trini, un peix que visita el port de l’Escala cada any des del 2015 pels volts de Nadal i que ja s’ha convertit en tot un personatge il·lustre de la vila.

El llibre, titulat Trini, la tonyina de l’Escala, escrit per l’arxivera i escriptora Lurdes Boix i editat pel Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala-Museu de l’Escala, es presentarà dissabte que ve, últim dia de juliol, a les set de la tarda al moll pesquer de l’Escala en un acte organitzat per l’Ajuntament i, seguidament, a les 20h es farà la inauguració de l’exposició amb els quadres creats per Lluís Roura especialment per a l’ocasió.

Es tracta d’una exposició de 15 quadres en petit format, els mateixos que han servit per il·lustrar Trini, la tonyina de l’Escala, un conte de caire ecològic i d’educació ambiental per a totes les edats que explica les aventures de la Tonyina Trini, una idea que va sorgir de Boix després que l’any passat el seu nét es quedés sense poder veure el peix: «El meu nét va venir abans de Nadal a buscar el tió i vam anar fins el Port a veure si vèiem la Trini. Com que no vam tenir sort i el petit va quedat decebut, vaig pensar que escriure-li un conte sobre la història d’aquesta tonyina podria ser un bon regal de Reis», assegura Boix.

Tot i això, la història va convèncer tant a la seva autora que va decidir que calia fer-ho més extensible, moment en el qual va proposar a Lluís Roura de fer-ne les il·lustracions, que encara ara adverteix amb honestedat que «no sabia il·lustrar perquè jo sempre havia pintat quadres!». Tot i això, Boix va saber convèncer-lo i, a partir d’aquí, van començar la creació conjunta del conte.

«L’exposició, com el conte, segueix un ordre cronològic» explica Roura. D’aquesta manera, l’espectador s’endinsa en les aventures de la Trini que viatja per tot el món: des de l’Escala a les aigües turqueses de la Polinèsia passant pel Japó i el seu característic Mont Fuji. Durant el llarg recorregut, la tonyina s’adona de la poca cura que tenen els humans del planeta i els efectes tan nocius que causa i, per això, «decideix tornar a l’Escala a explicar-ho a la gent i trobar solucions conjuntes», tal com comenta l’autora.

Així doncs, els dibuixos de Roura van a cavall entre la il·lustració i la pintura, tot un repte per al pintor, que assegura que «m’ha costat molt la preparació i l’execució, ja que requereix molta densitat de concentració mental a la qual no hi estic acostumat». Tot i això, mostra una gran satisfacció amb el resultat: «estic molt content», afirma, al mateix moment que assenyala que «és una bona idea educar a través de les pintures als contes infantils i juvenils».

I és que, a part del missatge ecològic que ha volgut transmetre Boix, també s’hi troba un missatge de solidaritat cap als pescadors que van salvar la tonyina i cap a la gent de l’Escala que cada any la va a veure i a donar-li menjar, a més d’un missatge que reivindica la riquesa de la diversitat perquè gràcies a les cicatrius i a l’aleta escapçada de la Trini, els pescadors van fixar-s’hi i van decidir salvar-la.

També és, sens falta, un reconeixement a la feina de Trini Agúndez i Roser Güell, directora i presidenta de la Confraria de Pescadors de l’Escala.