Guillem Gisbert és compositor, lletrista, guitarra i veu del grup barceloní Manel, un dels grups de música amb més èxit i projecció de Catalunya que ha aconseguit consolidar-se i batre rècords cantant en català. Van presentar el seu cinquè disc, Per la bona gent, a finals del 2019 i l’arribada de la pandèmia els va obligar a aturar per complet la gira. Ara l’han reprès i acompanyen les noves cançons amb la incorporació dels temes del seu únic EP, L’amant malalta. Aquesta nit actuen al Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell.

Només de començar a presentar el disc Per la bona gent, ja van haver de parar a causa de la pandèmia...

La gira es va veure absolutament aturada i imagino que tots aquells músics que tenien un disc o bé feia pocs mesos que l’havien estrenat (com és el nostre cas) ja hem reprès una mica els concerts fent quatre cosetes a compte gotes. Aquest estiu estem intentant recuperar el temps perdut de l’any passat. A més, a mig camí hem tret tres cançons noves i hem refrescat el directe. L’hem canviat una mica al llarg d’aquests mesos, encara que l’espectacle és similar al que estàvem fent fins ara.

Se li està fent llarga la gira?

Se m’està fent llarg igual que a tothom. Nosaltres en general tenim un cicle de concerts de professional que vol dir treure un disc, fer gira d’estudi, fer sales… i tot això són coses que no s’han pogut fer aquest any. I tenir un segon estiu fent tan pocs concerts com hem fet amb Per la bona gent no és la situació idíl·lica.

Tot i això, presenten tres cançons noves. Cada cop componen pensant més en els directes?

Mai hem pensat en el directe quan fem les cançons. De fet, el meu consum de música i la manera que tinc d’imaginar-me-la és profundament privada i també és com vull imaginar-me que la gent es relaciona amb la nostra música. Les cançons han d’estar fetes per ser escoltades a qualsevol lloc, no només en el directe.

És difícil traduir un àlbum al directe?

No, aquesta dificultat te la trobaries si tinguessis sempre la pretensió que en directe una cançó ha de sonar exactament igual que en el disc, i això és una cosa en la qual jo no crec. Les cançons poden representar-se de moltes maneres diferents: pots triar un arranjament que surti al disc però al directe el pots canviar. De fet, l’experiència per l’espectador també està bé perquè veu aquest exercici nou.

L’EP de L’amant malalta anuncia alguna cosa nova de cara als pròxims mesos?

No, són cançons que les vam gravar durant les sessions de Per la bona gent, però ens quedava un disc massa llarg. La nostra intenció era anar-les traient mica en mica, fora del format de disc, durant el 2020, encara que ha acabat sent el 2021. Però no, no anuncien res, van estar pensades igual que les altres cançons de Per la bona gent.

Tothom va veure un canvi radical en el disc Per la bona gent, però pot ser tan sols una extensió de Jo Competeixo?

És possible fer aquesta divisió que perquè, per exemple, els primers tres àlbums eren discos produïts per nosaltres mateixos però amb Jo Competeixo vam produir amb Jake Aron i, és clar, la seva empremta hi és tant en aquest disc com a Per la bona gent. I, independentment d’en Jake, nosaltres ja havíem pres la decisió d’utilitzar sintetitzadors i aquest tipus de textures presents a aquests dos discs. De totes maneres, tots els àlbums tenen alguna cançó que recorda el proper. Hi ha estils que van saltant d’un disc a l’altre, sempre hi ha alguna cançó que ja anuncia un camí a seguir.

Creu que encara poden evolucionar més o ja només els queda repetir els esquemes?

Realment seria molt estrany donar-ho per acabat. De totes maneres, el nostre objectiu no és l’evolució. No pretenem fer discs perquè la gent vagi dient que estem evolucionant constantment, sinó que fem discs perquè ens ve de gust i potser sí que hi haurà un dia que repetirem estils.

Però d’alguna manera sí que busquen no avorrir-se...

Quan fas cançons, necessites estar content amb el que estàs fent. Que t’agradi i que t’agradi molt, però això no és fàcil ni senzill. Sempre penso que em costarà arribar-hi però al final m’acaba agradant. Pensi que jo convisc amb les cançons cada dia de l’any i amb l’única opinió que puc treballar és amb la meva i la dels meus companys. Que quan surti el disc la gent digui si li agrada o no és una altra cosa.

En un concert van fer un mixt amb Al Mar! i Mi gente. Introduiran reggaeton al grup? Escolta reggateon?

Dubto que nosaltres com a grup fem mai un disc sencer de reggaeton, però evidentment n’escolto. Em dedico a la música i aquest ha estat un gènere que ha entrat amb molta força els últims temps. De fet, qualsevol que tingui una mica d’interès en la música, algun reggaeton haurà escoltat. I evidentment JBalvin l’he escoltat.

De petit guanyava els Jocs Florals de l’escola. És molt perfeccionista amb les lletres? Canvia les propostes que li fan els companys?

Això forma part de la col·laboració que tenim els quatre. Tots quatre juguem molt a opinar sobre el que fem i dir tot el que pensem, perquè si no ho fem no té gaire sentit. Una cosa creativa té a veure amb aprendre a comunicar-se i es tracta que se sumin els quatre cervells d’alguna manera.

Sap explicar-se molt bé. I escoltar?

[riu] M’agrada molt parlar. Bé, m’agrada molt conversar: que la gent m’expliqui coses i intercanviar opinions. És molt més divertit que escoltar música!