L’última campanya arqueològica al Roc de les Orenetes a Queralbs, al Ripollès, ha tret a la llum 1.200 restes, la majoria humanes. Els investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han identificat 50 individus de diferents edats, unes restes que han recuperat des del 2019. Amb només 9 m2 excavats durant aquests anys per l’alta concentració de peces, els arqueòlegs remarquen que és un jaciment «excepcional» i probablement el sepulcre prehistòric «més important» dels Pirineus pel que fa a preservació, número d’individus exhumats i localització, segons el seu codirector, Carles Tornero.

Identifiquen restes de 50 individus prehistòrics al Roc de les Orenetes | ACN

«Una catifa d’ossos barrejats» és una de les fórmules que els investigadors acostumen a fer servir per referir-se al Roc de les Orenetes. Fa 50 anys un jove Eudald Carbonell la va descobrir amb un grup d’amics i se’n va tapar l’entrada, per garantir-ne la preservació. Fa dos anys es va reobrir per iniciar un projecte d’investigació i des de llavors han recuperat les restes de 9 m2. La cova, situada a més de 1.800 metres d’altura, és de difícil accés i té una superfície global d’uns 30 m2.

Identifiquen restes de 50 individus prehistòrics al Roc de les Orenetes | IPHES

L’alta concentració de restes humanes que hi ha és una de les dificultats del jaciment. «Cada cop que s’hi enterrava una persona, es feia espai i es barrejaven els ossos; ara s’han d’aïllar les restes una a una amb la seva localització exacta per poder fer la identificació», detalla l’investigador de l’IPHES Carles Tornero.

Enguany també s’ha pogut constatar que aquest sepulcre col·lectiu es va utilitzar durant mil anys −de la fi de l’edat de Coure (fa 4.300 anys) fins a la meitat de l’edat de bronze (fa 3.400 anys)−, una dada que demostra que tenia una «funció social i política rellevant perquè la van utilitzar diferents generacions».

L’anàlisi de les restes ha permès identificar 50 individus diferents i de totes les franges d’edat, des de nounats fins a persones grans. Les mandíbules amb les peces dentals han estat clau per a la seva classificació si bé també han aparegut altres ossos com fèmurs completament sencers i vèrtebres, juntament amb fragments més petits. Els experts s’han sorprès del bon estat en què es troben, malgrat ser restes «molt fràgils» que no acostumen a recuperar-se en aquestes condicions. També han aparegut noves puntes de fletxa de sílex i restes de terrissa que formaven part de l’aixovar dels morts. Alguns fragments recuperats en aquesta campanya pertanyen a restes ja descobertes el 1972. Una informació que permetrà seguir avançant sobre aspectes com les condicions de vida, causes de la mort o tipus d’enterraments.

Un jaciment «excepcional». Els arqueòlegs han definit el Roc de les Orenetes com «una catifa d’ossos barrejats». 1 Una investigadora amb un fèmur prehistòric descobert al jaciment. F

2 Una mandíbula trobada en aquesta campanya. F

3 Dos investigadors durant els treballs d’identificació. F