L’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols estrena avui l’exposició Univers Guinovart, un monogràfic dedicat a l’obra de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) que repassa les diferents disciplines artístiques que va tocar el pintor i amb un recorregut centrat en les temàtiques que més van marcar la seva carrera. La mostra, que es podrà visitar fins al 17 d’octubre, arriba al municipi baix-empordanès, amb una seixantena d’obres que comprenen quadres, escultures, serigrafies i estructures.

La mostra inclou gravats, pintures i serigrafies. | PERE DURAN/NORDMEDIA

La comissària de la mostra, Pilar Giró, va detallar ahir en la presentació per a la premsa, que en l’exposició es poden veure moltes obres que «desdibuixen» els límits entre les diferents disciplines. «Hi ha pintures que es converteixen en escultures i viceversa», va afegir Giró.

Els quatre plafons recentment descoberts per la família. | PERE DURAN/NORDMEDIA

La mostra s’estructura en dues parts: per una banda les obres que defineixen el recorregut per la geografia física i per l’altra, la geografia humana. En la primera, hi ha tres sales centrades en obres que parlen de la terra, del mar i del camp. Una de les més destacades és un cercle amb palla incrustada en què l’artista volia representar el simbolisme de l’era en el món rural. «L’era és on comença i acaba el blat, un lloc de trobada i on es fan festes» va detallar la comissària Pilar Giró.

La presidenta de la Fundació Espai Guinovart, Maria Guinovart, va detallar que el trasllat del pintor a Agramunt durant la Guerra Civil va generar un gran impacte en la seva vida i això posteriorment va voler plasmar-ho en l’obra que feia. Per això, Maria Guinovart afirma que en bona part de les creacions de l’artista hi ha representat un cercle en simbolisme a la vida a pagès i aquesta era que hi ha a les masies.

Algunes de les obres que es mostren a l’Univers Guinovart de Sant Feliu de Guíxols feia «20 o 30 anys» que no s’exposaven. Per això Pilar Giró va remarcar la importància d’entendre la vida de l’artista a través d’algunes de les obres que fa temps que no es veuen. De fet, aquesta exposició temporal també compta amb quatre plafons inèdits, reunits sota el títol d’Exvots. Es tracta d’una peça que «fa molt poc» que la família Guinovart va descobrir, gairebé per casualitat en una nau industrial, i que ha decidit restaurar-la expressament per incloure-la en aquesta exposició. Els plafons tenen el fons blanc i hi ha incrustats símbols de color terrós.

La presidenta de la Fundació Espai Guinovart es va mostrar satisfeta pel resultat d’aquest monogràfic sobre la vida de l’artista barceloní. Maria Guinovart va detallar que l’entorn «incomparable» de l’antic monestir de Sant Feliu de Guíxols l’ha ajudat a «redescobrir» moltes de les obres que estaran exposades a l’espai durant aquest estiu.

Pensant en el nou museu

La mostra de Guinovart podria ser la última que es vegi a l’antic monestir abans que comencin les obres per al nou museu Thyssen que tindrà Sant Feliu de Guíxols. L’alcalde, Carles Motas, va detallar ahir que preveuen licitar les obres d’urbanització dels entorns del museu al setembre amb l’objectiu que les màquines comencin a treballar-hi a principis del 2022. Sobre la reforma de l’edifici, Motas va detallar que confia poder-les començar d’aquí a un any, a l’estiu del 2022 per acabar-les a finals del 2023.

El calendari de la reforma, però, es mourà en funció dels acords que signi el consistori amb el Departament de Cultura i el Ministeri de Cultura sobre les aportacions que facin en el projecte. L’alcalde va avançar que hi ha «bona sintonia» amb les dues administracions, però encara no ha pogut concretar quina xifra donarà cada institució.

Per altra banda, l’alcalde creu que estan en «el moment oportú», ja que tenen el projecte executiu a punt i no preveuen cap cicle electoral en els propers anys, que permetria desenvolupar el projecte sense problemes.