Pablo Alborán va actuar divendres a la nit al festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, davant d’un públic més que entregat des del primer minut. L’espectacle, que va durar unes dues hores, va comptar amb una magnífica posada en escena on la llum n’era la protagonista. Cada cançó es complementava amb una animació lumínica i visual única que posava els pèls de punta. 

Alborán, vestit amb camisa clara i texans foscos, va saber captar en tot moment l’atenció dels fans, que seguien cada tonada amb ritme des de les cadires de l’espai Guíxols Arena on s’ha instal·lat aquesta edició del Porta Ferrada marcada per la pandèmia.

L’artista de Màlaga, que va fer sold out venent les 2.500 localitats disponibles, va obrir el concert amb Tabú, seguit de No vaya a ser i Pasos de cero. Després, es va dirigir als assistents per primer cop agraint-los la seva presència i l’aposta per la seva música, en un moment tan complicat per la cultura.

El concert va seguir amb el repertori del nou disc, Vértigo. Quan va arribar el torn de Saturno, la lluminària es va superar amb la simulació d’una nau espacial enlairant-se de la terra i viatjant fins a aquell planeta.

Quasi a la meitat del concert, Alborán va recuperar algunes de les cançons més populars de la seva trajectòria: Donde está el amor, Quien, Tanto i Te he echado de menos.

Amb Que siempre sea verano va arribar el moment d’encendre les llanternes i l’espai es va omplir de punts de colors que onejaven al so de la música. I amb Cuando estés aquí, Pablo Alborán va demostrar els seus dots com a pianista amb una posada en escena intimista.

L’artista, en acostar-se el final del concert, va homenatjar els presents improvisant algunes tonades flamenques acompanyades, únicament, pel so dels acords de la seva guitarra.

Les últimes tonades van arrencar el ball del públic assistent que no va poder evitar remenar el cos amb Solamente tú, Tu refugio o Fiesta, la cançó amb la qual el malagueny es va acomiadar de Porta Ferrada.