La Ciutadella de Roses va acollir el divendres un cant a la vida i a la música. Rosario va fer ballar tot l’auditori del festival Sons del Món amb els temes més destacats de la seva carrera. Entre cançó i cançó, la cantant, molt propera i divertida des de dalt de l’escenari, agraïa a tots i cadascun dels presents la seva assistència, el seu suport i confessava que tenia ganes de tornar a veure els seus somriures.

No tan sols els seus èxits, sinó tot l’equip que l’acompanyava, van brindar un espectacle molt complet, amb protagonisme per les coristes i les seves veus, que es fonien amb les de la «monstrua» en temes com De Ley o Oye Primo i van aixecar algun «oh, déu ni do» entre el públic. També van aixecar un «olé» rere un altre els percussionistes de la caixa flamenca, que en els entreactes entretenien amb una exhibició de flamenc mentre Rosario es canviava de roba.

La cantant va demostrar que als seus 57 anys se segueix mantenint jove com el primer dia, amb una agilitat i una gràcia impressionants a l’hora de ballar. Tot i haver cantat alguns dels seus temes més coneguts al llarg de tota l’actuació, com Qué bonito o Te quiero, te quiero, va deixar el plat fort pel final. No dudaría, la reconeguda cançó composta pel seu germà Antonio Flores, va tancar oficialment l’actuació mentre que va reservar Marcha pels bisos, i es va assegurar així que tota la Ciutadella marxés satisfeta i amb ganes de més festa.