La forta tempesta que es va desfermar dissabte sobre el cel de Peralada va obligar a cancel·lar el concert de Sílvia Pérez Cruz quan amb prou feines es trobava a la meitat. La cantautora palafrugellenca tornava a un escenari que coneix bé per presentar el seu nou treball discogràfic, Farsa (género imposible), un any més tard del previst a causa de la pandèmia.

Però només ho va poder fer a mitges. Quan portava uns 45 minuts d’actuació, intimista i commovedora, la forta pluja, acompanyada de llamps i trons, sumada a una previsió d’empitjorament meteorològic, va obligar l’organització del Festival a cancel·lar el concert i tornar les entrades.

Farsa (género imposible) és un recull de temes que Pérez Cruz ha compost per a altres disciplines artístiques, com ara el cinema, el teatre, la dansa o la poesia. Dalt de l’escenari, però, l’artista es va mostrar nua, tota sola, només equipada amb la seva guitarra i per un singular espai sonor, format per diversos instruments.

El concert va començar amb la versió de Que me van aniquilando, d’Enrique Morente, cantada a capella, amb l’únic acompanyament d’un vent i uns núvols ja amenaçadors.

Tot i això, Pérez Cruz va desplegar tota la seva delicadesa i sensibilitat per oferir temes com Plumita (composta per a la pel·lícula La noche de doce años), La Flor (tema que va veure la llum durant el confinament), Grito Pelao (dedicada especialment a les mares solteres), Som somiat o el bolero Estimar, escrita per al Cyrano teatral de Lluís Homar l’any 2018.

No hi va haver temps, tanmateix, per a gaire més. Ni tan sols perquè pogués saltar a l’escenari el ballarí i coreògraf Andrés Corchero, que havia de participar en el concert. La pluja va començar a caure, cada cop amb més intensitat, i malgrat que el públic es va poder cobrir amb els paravents que havia repartit l’organització, no va ser suficient.

L’artista va anunciar la cancel·lació del concert, però encara va regalar una emotiva interpretació de Vestida de nit als valents que es van quedar fins al final a escoltar-la sota la pluja. «Si marxeu no m’ho prendré com res personal», va garantir Pérez Cruz, que en cap moment va perdre el bon humor. Un final precipitat per a un concert que va desbordar emocions malgrat la seva obligada brevetat.