En temps de mascaretes, de distància social i de recomanacions de no aixecar-se de la cadira per ballar en els concerts, el reclam de l’energia positiva que desprenen les lletres i l’actitud davant la vida de Nil Moliner va portar més d’un miler de persones fins a la Ciutadella de Roses. Parelles amb fills que encara no han arribat a l’adolescència, famílies senceres, molts grups de gent jove, altres que ja no eren tan joves i, també, forca gent que ja fa temps que va deixar de ser jove. A tots, a bona part d’ells, Moliner tenia guanyats d’entrada i només de sonar els primers acords de temes com Hijos de la tierra, El Despertar, Mi religión, Libertad, Soldadito de Hierro o, la seva primera cançó publicada en català: Som Ocells, l’imponent espai de la Ciutadella en el més semblant possible a una discoteca en uns temps on la recomanació és no aixecar-se la cadira.

Amb temes que s’ha fet molt virals en xarxes, el cantant de Sant Feliu de Llobregat sol referir-se a no defallir en intentar complir els teus somnis. I en Derick ho va fer a la Ciutadella de Roses. En un fet que, com a mínim aquest estiu, no és el primer cop que passa en algun dels molts concerts dels festivals de la Costa Brava, aquest espectador va pujar a l’escenari per demanar a la seva parella (Laia) si volia casar-se amb ell. El «sí» es donava per descomptat. «Roses, estic igual que tots vosaltres», va deixar anar Nil Moliner referint-se a l’emoció d’un moment que, de manera intel·ligent, el cantant, amb la seva banda, havia situat entre dos dels seus èxits més coneguts, Mi religión i La Libertad, en una mena de clímax d’un concert on les pantalles, l’aparició de foc a l’escenari o les grans explosions de confetti van ser un recurs habitual. I, diumenge a Roses, també efectiu.