Els cantants entren a la teva vida per culpa d’una cançó. O d’un disc, si s’escau. Antonio Orozco ho va fer amb Devuélveme la vida. Clàssic dels clàssics, indispensable del seu repertori. Difícil relacionar-lo, de primeres, amb un altre tema. Però aquell Orozco, el més sentimental, potser fins i tot romàntic i seductor, més tranquil i poètic, ja no té el monopoli. Els anys l’han transformat. Una metamorfosi que l’ha dut a explorar móns més frenètics, rockers i vibrants. Un altre estil. Dient les mateixes coses, arribant també al cor i a l’ànima, però amb molta més energia. Els seus concerts han agafat aquesta dinàmica i la màxima expressió la va viure Cap Roig, lloc que coneix a les mil meravelles perquè hi ha actuat unes quantes vegades, i que el va rebre amb els braços oberts el dilluns a la nit.

Amb l’excusa de presentar el seu últim treball, un Aviónica cuinat a foc lent, sense presses, va fer volar els rellotges deixant en un no-res les dues hores d’actuació. Les emocions a flor de pell van sortir a escena només començar. Res d’anar de menys a més, de temptejar la situació o de madurar el partit, com diria aquell. L’Orozco d’avui va fer feina. Porta un munt d’anys al damunt dels escenaris, ha venut més d’un milió i mig de discs i ningú li ha d’explicar com guanyar-se el públic. El va tenir a la butxaca en un vist i no vist. Començant per Hoy i tirant de cançons més mogudes, va ser un belluguet a l’escenari.

I la gent ho va agrair. Mans enlaire, aplaudiments a dojo, crits de suport i ballant el que fos necessari. Amb El viaje va permetre’s el luxe de baixar a la platea i passejar-s’hi per fer embogir, encara més, als assistents. Giran y van, Seis Segundos, Es tu vida o A vuelos van ser alguns dels temes del seu darrer disc que no van faltar a la cita, però amb dues hores de concert hi havia temps, i de sobres, per repassar grans èxits de la seva trajectòria.

Superats uns primers problemes de so, amb la veu de l’artista anant i venint i, de vegades, sonant fins i tot per sota de la música, el seu particular to va encisar Cap Roig, que va vibrar de valent quan èxits com Devuélveme la vida o Pedacitos de ti van fer acte de presència. Cançons que fa anys que l’acompanyen però que mai fallen. Moments de pausa, de calma, després d’un ritme frenètic, que el cantant i el públic també van agrair i gaudir per parts igual. Com la interpretació d’Entre sobras y sobras me faltas, vestit només amb el piano. Una delícia. O l’emotivitat de Mi héroe, cançó dedicada especialment al seu avi.

Tot gratitud cap al seu públic, va tenir paraules per a la maleïda pandèmia i pels qui han lluitat, lluiten i seguiran lluitant per fer d’aquest un món millor. Per rematar la feina, superades dues hores que van passar volant, amb Una y otra vez i Lo que tú quieras soy va decidir posar el punt i final a una nit especial.