Nakany Kanté serà aquesta divendres a la nit la protagonista d’un dels espectacles més imaginatius de la cinquena edició del festival Amb So de Cobla, que té lloc fins demà a Palamós. La cantant nascuda a Guinea Conakry i establerta des de fa més d’una dècada a Catalunya deixarà embolcallar el seu rítmic afropop mandinga pel so de la cobla en l’estrena d’una coproducció de La Fira Mediterrania de Manresa, el Festival Amb so de Cobla i Slow Walk Music. El concert, gratuït, tindrà lloc a les 23 h a la plaça Josep Sarquella del municipi baix-empordanès.
La proposta que es veurà a Palamós és un diàleg entre cultures, incorporant el so, instruments i arranjaments de la cobla a un repertori cantat en llengua mandinga, susho i malinké, connectant així la tradició musical catalana amb la guineana. «Crec que la música no té fronteres i estic molt contenta per poder barrejar les meves cançons amb un so com el de la cobla, perquè al final ha quedat molt bé i sona diferent» explica Kanté, que en els últims anys ha aconseguit entrar a les llistes internacionals de millors àlbums de músiques del món, gràcies a treballs com Naka (Slow Walk Music, 2016) o el més recent, De Conakry a Barcelone (Kasba Music, 2020).
«Un dia em va trucar el meu mànager i em va comentar que hi havia aquesta possibilitat. De seguida em va agradar el repte i li vaig dir que endavant. Coneixia la tradició de les sardanes, però no sabia que les bandes que les interpretaven eren les cobles. Així que em vaig posar en contacte amb ells i vam començar a treballar» explica l’artista sobre la gestació d’aquest original espectacle, que ha comptat amb els arranjaments de Ramón Cardó.
Malgrat que el món de la cobla té, a priori, molt poc en comú amb els ritmes d’arrels africanes, Kanté considera que sempre s’ja d’experimentar sense por. «Cal provar-ho. Per exemple, encara que sembli estrany, el hip-hop pot combinar amb música mandinga. En alguns concerts faig una mica de rap que, en principi, no té relació amb la meva proposta. Però els vincles entre els diferents gèneres que hi ha al món ja hi són i només cal atrevir-se, barrejar i treballar-los» sosté la cantant.
Contrarestant un dels tòpics més estesos, Kanté subratlla que «Àfrica no és un país, és un continent amb molts ritmes i cultures diverses. Cada país té la seva tradició, els seus sons, la seva cultura. La música africana no són només tambors i djembé».
El paper de la dona a Guinea
Si per una cosa destaquen les lletres de Nakany Kanté, és per la seva defensa del paper de la dona al seu país de naixement i, de retruc, a tot el planeta. En la seva opinió la situació està canviant una mica a tot el món. «Abans hi havia més masclisme, però ara, per sort, les noves generacions ja comencen a tenir una mentalitat més oberta. Les dones comencen a poder anar a treballar, a estudiar i a tenir oportunitats». La cantant i guitarrista també creu que la música ha ajudat en part a aquesta transició. «Els músics podem dir-li al president que canviï coses i no hi ha conseqüències. La gent ens escolta i les cançons ajuden a impulsar aquest canvi. Quan un canta sempre ha de fer-ho per un motiu» assegura.
Sobre el fet de pertànyer a dos llocs al mateix temps -Sabadell, on resideix des de fa deu anys, i Siguiri, ciutat que la va veure néixer- Kanté explica que se sent dels dos països. «Espanya ja és el meu segon país, perquè va ser aquí on vaig començar a fer música i on vaig desenvolupar la meva carrera. Quan vaig al meu país trobo a faltar Catalunya i viceversa».
Amb la seva guitarra i una inconfusible veu, Kanté s’envoltarà a Palamós de Vicente Juan (baix i coros), Sergi Blanch (guitarres),Roger Martinez (bateria), Oumar Ngom (percussions), Xavi Molina (tenora), Jordi Casas (tible), Pablo Martín (fiscorn, trombó) i Raúl Gallego (trompeta).
