No s’entén un sense l’altre. Són Zipi i Zape, Epi i Blas, com ells dirien, o cul i merda. Els germans David i José Muñoz mengen a part, sobretot al damunt de l’escenari amb una capacitat innata per transmetre el seu bon rotllo a tot el públic en general. Ni la intensa pluja que va caure dimecres arreu de les comarques gironines va oposar-se al retorn d’Estopa un any i mig després de la pandèmia al festival de Cap Roig. Els nervis previs per si finalment s’acabaria celebrant el concert van pagar la pena.

Els anys no passen per als Estopa. L’essència és la mateixa i els èxits innumerables, tenint en compte que fa gairebé 25 anys del seu primer àlbum. Tu Calorro va ser la carta de presentació, sent tots dos els últims de la banda en saltar a l’escenari empesos per un públic entregat que a poc a poc va treure’s les vergonyes de sobre per gaudir de la nit tal com el concert ho mereixia (i tant com les restriccions de la Covid ho permetien). Van captivar a tothom de seguida: «Tocarem cançons de fa temps, de no fa tant temps i de molt noves. En general, una mica de tot». Així va ser. Excepte Paseo, que es va trobar a faltar entre els assistents. Per fi van poder interpretar Fuego, publicat l’octubre de 2019 però frustrat per la pandèmia. «Ens va quedar el disc coitus interruptus: es va congelar durant un any tot i que sembla que la flama continua viva», exclamaven quan per fi van poder tocar Despertar. Del més nou com El Madero a clàssics dels clàssics com Vacaciones, Cacho a Cacho, Vino Tinto, Partiendo la pana o Cuando cae la luna. Sense oblidar Por la raja de tu falta, la mítica que els va donar el bitllet cap a l’èxit i que va posar dempeus a tots els assistents. Brutal.

Entre cançó i cançó, no faltaven les bromes. Tampoc les dedicatòries, tenint sempre presents als seus referents sense els quals no serien els grans artistes que són ara. Com no podia ser d’una altra manera El del Medio de los Chichos va anar per Los Chichos, un grup «d’una altra galàxia». I la més especial, Pastillas de freno, dedicada a la classe obrera que «s’aixeca aviat cada matí», sanitaris i tots aquells que han estat a «primera línia de foc» per culpa del coronavirus. Com bé els va dir un dia Miguel Ríos: «El més important és el final, tan és com sigui la cançó però ha de ser contundent». Així que van decidir acomiadar-se amb Como Camarón. Un gran encert amb l’afegit que la contundència va ser de principi a fi.