Sense fer soroll, el violinista d’origen libanès Ara Malikian s’ha anat fent un lloc als festivals d’estiu gironins. Li faltava, però, una de les «places fortes»: el Cap Roig Festival, on va debutar dijous, i amb nota. Malikian -que recentment ha estat d’actualitat per haver estat exclòs dels premis Grammy Llatins per no ser «prou llatí», malgrat portar vint anys vivint a Espanya- va desplegar tot el seu virtuosisme dalt de l’escenari, connectant de manera immediata amb el públic, explicant-los històries tan reals com inventades amb el violí i amb una simpatia que li surt de natural. Encantat de poder tornar als escenaris després de la pandèmia, va convidar el públic a «contagiar-se» de l’únic virus que val la pena: el de la cultura. 

Malikian, acompanyat de quatre músics (bateria, contrabaix, piano i guitarra), va oferir un recorregut per les músiques que han format part de la seva vida: des d’un viatge a Cuba en els inicis de la seva carrera, fins al seu últim treball, Royal Garage, passant pels temes dedicats a la seva família i molt especialment al seu fill, Kairo. Com ja és habitual, Malikian va desplegar tot el seu eclecticisme amb l’arquet, combinant les seves pròpies peces amb un ventall va anar des de Chopin fins a David Bowie.  

Com a bon concert postpandèmic, no van faltar les peces relacionades amb el confinament: El calamar de Kairo i, sobretot, La nana arrugada, dedicada a totes aquelles persones, sobretot d’edat avançada, que es van veure obligades a superar en soledat la malaltia. Els aplaudiments del públic no van defallir en cap moment i una platea dempeus en acabar el concert va demostrar que aquesta no serà, probablement, l’última cita de Malikian amb Cap Roig.