Iván Ferreiro, de Vigo, va obrir la nit al festival Porta Ferrada, acompanyat en escena només pel seu germà Amaro i amb un espectacle, Cuentos y canciones, pensat expressament per a aquests temps de pandèmia en els quals el públic porta mascareta, ha d’estar assegut i no pot fer els excessos que podien ser habituals en altres èpoques; Xoel López, de la Corunya, va irrompre en canvi al recinte pràcticament com si no hagués passat res, disposat a ballar i a fer ballar els assistents, encara que aquests no es van aixecar de les seves cadires i es van conformar amb enlairar els braços i moure’ls al ritme de la música.

«La nit atlàntica», com l’havien batejat els responsables de Porta Ferrada, va amenaçar pluja tota l’estona encara que no en va caure gens. El que sí que va inundar el Guíxols Arena va ser el talent dels dos protagonistes, que van oferir dos concerts independents, sense cap interacció tot i l’origen geogràfic comú i que havien col·laborat en el passat.

Va obrir el foc Iván Ferreiro, que va repassar la seva llarga trajectòria des dels temps de Los Piratas fins al present amb l’únic suport d’un teclat i de la guitarra del seu germà. I d’unes projeccions, és clar, molt treballades, que mostraven imatges de la seva carrera, dels seus fracassos, de músics amb qui havia treballat... Tot plegat amanit amb comentaris plens d’humor i un grapat d’esplèndides cançons del seu ampli repertori com Turnedo, Espectáculo, Cena recalentada, Secretos deseos, El pensamiento circular...

Xoel López (ex Deluxe) va agafar el relleu per repassar també els últims temps de la seva trajectòria, però d’una manera més convencional, amb una enèrgica banda de quatre músics, ritmes pop i caribenys , i ganes de moure’s i fer moure el públic. El destello, Vampiro blanco, Dancehall, La espina de la flor en tu costado... van ser alguns dels temes, sempre amb lletres hipnòtiques, que va interpretar amb la seva veu magnètica.