La Locomotora Negra va portar diumenge a la nit al Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols la gira amb la qual celebra els seus cinquanta anys d’existència i al mateix temps, segons diuen els seus responsables, s’acomiada dels escenaris. I veient i escoltant la seva demostració de bon fer, d’energia, de compenetració, de bon humor, de ritme i de swing, en definitiva, ningú no diria que la banda més emblemàtica de l’escena jazzística catalana compleix cinquanta anys d’existència, ni tampoc que s’està acomiadament dels escenaris. Els disset músics de la formació amb què es van presentar al Guíxols Arena (que van comptar amb el suport de dos convidats, el clarinetista Oriol Romaní, exmembre, i el vibrafonista Fèlix de Blas) van executar de manera emocionant i entusiasta un repertori amb el qual van connectar de ple amb el públic assistent, que els va ovacionar llargament.
Un repertori, com no podia ser d’altra manera, format per grans clàssics de jazz, blues i swing, que es combinaven amb altres temes menys coneguts, però que en tots els casos servien perquè els músics anessin demostrant la seva sensibilitat, la seva potència, la seva elegància, el seu ritme...
Presentats pel gran mestre de cerimònies que continua essent el líder de la banda i trompetista Ricard Gili (un dels quatre membres fundadors de La Locomotora Negra que hi continuen, amb Carles Gili, Tomàs González i Tòfol Trepat), els intèrprets van anar destacant de manera individual i en conjunt en peces com Blue moon, Sweet Georgie mind, Lazy river, Flying home, Birth of the blues... What a wonderful world va cloure una nit certament meravellosa.
