Ja n’estic fins els collons de dormir amb els pantalons, // ... // D’acord! que carda rasca, d’acord! que carda fred, però m’estimo més tenir-los, congelats, que no pas tenir-los rebregats de nit...

Escrita per Joan Cardona, Nyinyin, Blujins Rock és pura Sopa de Cabra. La Sopa de Cabra de finals dels 80 i principi dels 90 que, aprofitant el trentè aniversari de la publicació de Ben Endins (gravat en directe a la llavors sala Zeleste de Barcelona el 1991), serveix d’excusa per mirar enrere. Per recordar sensacions, i velles històries, dels qui, fos amb 16 anys o amb vint-i-pocs, omplien antigues Casernes, pavellons o places majors i ara, tres dècades més tard, esgoten les entrades d’un festival com el dels Jardins de Cap Roig.

«Aquesta tarda, en una entrevista, m’han preguntat si fa trenta anys ens hauríem imaginat mai tocar a Cap Roig?», va explicar Gerard Quintana just abans d’encarar la sisena cançó del concert. Era El carrer dels torrats. «Crec que fa trenta anys, el festival de Cap Roig encara no existia», va recordar Quintana just abans de començar amb els Uieeee, em va lligar corrents, Uieeee, el temps em va lligar corrents d’un carrer dels torrats que, com passava fa trenta anys amb el festival de Cap Roig, ara sí que no existeix. Ara, al carrer Nou del Teatre hi ha nous restaurants, cafeteries o vermuteries, però, amb el darrer tancament de Padules, el carrer dels torrats ja no existeix. Almenys no existeix fora dels records dels qui se saben, de principi al final, les lletres de les cançons d’aquell Ben Endins de fa trenta anys o la resta de treballs de Sopa Cabra. Mai trobaràs, Si et quedes amb mi, El boig de la ciutat, Sexo, Podré Tornar Enrere, Cerles o, com no, L’Empordà.

«Durant molts anys amb aquest tema s’acabaven els nostres concerts, però avui encara n’hi ha més...», va deixar anar l’ara també escriptor. I és que Quintana, Thió, Cuco Lisicic, Pep Bosch i la resta de la banda havien deixat per al final himnes que, tot i no formar part d’aquell històric Ben Endins, s’han convertit també en autèntics himnes per a una generació que, cadascú a la seva manera, ha anat trobant els seus Camins en una vida que els hi permet mirant amb nostàlgia cap al Carrer dels Torrats des dels jardins de Cap Roig. «En trenta anys han canviat moltes coses», paraula de Gerard Quintana.