Sonaven les primeres notes d'una de les peces clau del nou disc i el públic s'afanyava a arribar a la seva parcel·la. Corrien, ningú no volia perdre's ni un segon de l'espectacle: Elefants volant. S'augurava una nit curta, però intensa, al Parc de les Aigües de Figueres, una nit d'aquelles que desitges que no acabi, que no acabi mai. Amb totes les entrades exhaurides, les Oques Grasses es palplantaven davant d'uns fans del sol i de la vida, entregats a aquells que prenen el nom d'unes bestioles, per cantar, drets i a ple pulmó, cada un dels èxits del seu grup preferit.

Amb cinc àlbums a l'esquena, les Oques venien carregades d'energia i melodies que va corejar el Parc sencer, acompanyant la veu càlida i amb aquella idiosincràsia tan particular del cantant Josep Montero. Els ritmes de carrer de Lakilove, Goodline i Vida d'oferta (del nou disc A tope amb la vida) s'entrellaçaven a la perfecció amb els temes més mítics del grup osonenc: el públic va fer l'aspersor amb l'Escopinya, i gairebé es va convertir en balena amb John Brown i la seva coreografia. Si es tocaven tots els èxits importants, no podia faltar, doncs, fer els passos importants. Com diu la lletra, se solen fer sense roba i, en aquell moment del concert, centenars de samarretes van fer l'helicòpter agafades de la mà dels seus propietaris. A més, les transicions entre cançons eren tan ràpides que el públic no tenia temps de reposar el cul.

L'àlbum Fans del Sol, que si fa un any i mig era la novetat, ara ja s'ha consolidat i fet etern, no va ser menys. La cançó de l'aire es va fer del públic i amb aquella marxa pausada, la gent movia el tronc i es treia les espines. Però no va ser l'única d'aquest disc que amb una tornada guai, va aguantar l'envestida, i cantant uns lalala, el públic no podia deixar de comentar que l'espectacle sta(va) guai. Les Oques, amb In the night i Serem ocells, van fer justícia a la victòria aclaparadora dels Premis Enderrock 2020.

Tot això, tenint en compte que van presentar cada una de les creacions del nou àlbum i que ho van fer entre crits i salts d'emoció dels seus seguidors. Els d'Oques van petar-ho en tots els sentits, van ser flipants, encara que surtin del fang. En aquest sentit, van fer un “pasito palante, com la Maria” i van cridar al vent l’alegria del rotllo d’existir i el públic va respondre amb els a tope amb la vida de De bonesh, més ansiats.

En resum, una nit explosiva que va posar punt final amb el gust més dolç: La gent que estimo. Una mix de nostàlgia i amor que fa que portem un tros d'ahir. Una nit d'aquelles que vols que es faci "matí".