El Consell d’Administració del Museu Memorial de l’Exili (MUME) va nomenar ahir el figuerenc Enric Pujol i Casademont nou director de l’equipament en substitució d’Alfons Quera, que fins ara ha estat al capdavant de l’equipament.

La consolidació i l’expansió del centre serà una de les línies estratègiques que guiarà el treball del nou director. I és que aprofitant que al desembre del 2022 se celebrarà el 15è aniversari de la inauguració, el Departament de Justícia va fer públic que s’apostarà per «fer un rellançament del centre de La Jonquera amb l’objectiu de donar a conèixer el MUME al conjunt del país i col·laborar amb altres centres memorialístics i museístics, ja siguin de Catalunya com de l’exterior».

Enric Pujol i Casademont, nascut a Figueres, és doctor en Filosofia i Lletres amb l’especialitat d’Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, i també periodista. Actualment és professor de la UAB, adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània, i forma part del Consell Científic i Pedagògic del Museu Memorial de l’Exili des de l’any 2009. A més, també és membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 2016.

L’exili i la Guerra Civil han estat un dels grans centres d’interès en la trajectòria d’Enric Pujol, a partir d’on ha coordinat els volums col·lectius L’exili català de 1936-39. Un balanç (2003) i L’exili català de 1936-39. Noves aportacions (2006). A més, també ha redactat, juntament amb Felip Solé, el llibre Exilis (2007), basat en la sèrie documental televisiva homònima. Així mateix, ha estat el comissari, juntament amb Jaume Santaló, del MUME (2001-2007) i de l’exposició permanent L’exili cultural català de 1939 (2015), a Agullana. Al llarg del darrer any ha comissariat la mostra Art i exili. Artistes de l’exili català de 1939 (2020), amb doble seu al Museu de l’Empordà i al MUME. Sobre la temàtica específicament bèl·lica, ha publicat Figueres, la Gernika catalana. Els bombardeigs de Figueres durant la guerra civil (1938-1939) al 2019.

En paral·lel, acumula una dilatada trajectòria a l’entorn de l’estudi historiogràfic en diferents àmbits, aportació que ha fet efectiva a través de la publicació de llibres i del comissariat de diverses exposicions sobre personatges i períodes de la història contemporània catalana. Entre els volums publicats, destaca El descrèdit de la història (1993), Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània (1995), premi Enric Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans el 1998, i Història i reconstrucció nacional. La historiografia catalana a l’època de Ferran Soldevila (2003), reconeguda amb el premi extraordinari de doctorat l’any 2003.

A més, ha combinat l’interès per personalitats com Rosa Leveroni, Salvador Dalí, Alexandre Deulofeu, Carles Fages de Climent, Jaume Miravitlles o Josep Tarradellas amb les visions de conjunt de la història cultural i política, plasmada en obres com La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia (1996) i Història de l’Institut d’Estudis Catalans (2002-2007), amb Albert Balcells. També ha codirigit, amb Josep Santesmases, el Diccionari de diputats de la Mancomunitat de Catalunya. A més, ha comissariat El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936), 300 onzes de setembre (2014), mostra central del Tricentenari 1714-2014 per al Museu d’Història de Catalunya i Un segle de republicanisme català 1900-2000, actualment al Memorial Democràtic de Barcelona; així com altres mostres de format més reduït, com La crònica dels canvis. El periodisme a les comarques gironines (1976-2014). Al llarg de la seva trajectòria també ha estat director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (2004-2005), i responsable del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i del Centre d’Història Contemporània de Catalunya.