Remei Oliva és l’última mare viva de totes les qui van infantar a la Maternitat d’Elna. Amb 102 anys hi va tornar ahir per a la presentació de l’edició en català de les seves memòries. La noia de la capsa de fils ressegueix l’exili que va viure quan, l’hivern del 1939 amb 20 anys, va haver de deixar enrere casa seva a Badalona i va tancar les portes a la seva vida de modista per fugir cap a França.
Les seves memòries ressegueixen els quinze mesos que va passar als camps d’Argelers i Sant Cebrià, el naixement del seu primer fill (en Rubén) a la Maternitat Suïssa d’Elna i la difícil integració en una França immersa dins la Segona Guerra Mundial. «Espero que el record pervisqui», va dir Oliva sobre el llibre durant l’acte a la Maternitat, «i no s’oblidi mai la barbàrie que va suposar la guerra i l’exili».
El llibre es va publicar per primer cop en francès el 1988. Fa 16 anys va sortir en castellà i ara n’ha arribat la traducció al català. S’ha publicat dins la col·lecció Memòries que edita el Memorial Democràtic.
Oliva va recordar que qui va impulsar-la a escriure va ser una de les seves joves. Per ordenar-se la memòria, s’apuntava frases en llapis que després estructurava cronològicament. «Com que ho he guardat tot a la memòria ho he pogut escriure tal com era», va dir durant la presentació. Oliva va agrair què va suposar la Maternitat d’Elna per a totes aquelles qui malvivien en camps de concentració. Amb Elisabeth Eidenbenz (qui va ajudar a néixer 597 criatures), s’hi va cartejar i la va retrobar posteriorment. «Ella ho mereix tot», va assegurar.
Símbol «de totes les dones»
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va destacar que el relat d’Oliva és un «testimoni molt valuós», símbol de la valentia i la dignitat de les dones republicanes exiliades. «Ens fa una fotografia clara de totes les dones víctimes d’aquell exili forçat, sovint massa oblidades», va afirmar. «La seva perspectiva femenina dona un valor qualitatiu al seu testimoniatge», va dir la consellera, afegint: «Ella ens parla de la vida als camps de refugiats, de les noies que tenien fills, de l’absència de pare de les criatures, de les famílies, malalties i plagues. De com cadascú lluitava internament per sobreviure en condicions infrahumanes i de com, malgrat les adversitats, la vida s’obria camí».
Ciuró va subratllar que les memòries d’Oliva són «història en majúscules», que s’ha «d’explicar als nostres joves perquè siguin conscients de com el feixisme va trepitjar els drets humans de diverses generacions». «I prenguin consciència de preservar els drets individuals, col·lectius i la democràcia; perquè allò que van viure les víctimes de la Guerra Civil, malauradament, avui torna a aparèixer a altres indrets, amb els mateixos objectius de propagar l’odi, les desigualtats i la insolidaritat social», va concloure.
