La Setmana del Llibre en Català va tancar ahir la seva 39a edició amb un balanç de 50.000 visitants i una facturació «similar» a la del 2019, quan es van superar els 500.000 euros. Així ho va explicar el president de la fira literària, Joan Carles Girbés, que va assegurar que la cita «a poc a poc» està «recuperant la normalitat».
Pel que fa a les vendes, les xifres provisionals han detectat un augment de la ficció en detriment de la no-ficció, al mateix temps que una «preocupant» caiguda en els llibres de literatura infantil i juvenil. La cita d’enguany, que s’ha tornat a fer de manera excepcional al Moll de la Fusta, ha recuperat els 3 escenaris i els 10 dies de durada.
«És una gran satisfacció veure com la gent respon a aquesta increïble oferta de llibre en català que tenim al sector», va subratllar Girbés. La 39a edició ha comptat amb 227 expositors i 250 activitats. Entre aquestes, hi ha hagut 175 presentacions i taules rodones adreçades al públic adult, 60 dirigides a públic familiar, 150 signatures d’autors i 28 itineraris literaris. A tall de comparació, el 2020 hi va haver 180 activitats i 200 signatures. Enguany també s’hi ha presentat 270 novetats editorials, s’ha incorporat un espai per la lectura i el descans i s’ha ampliat l’aforament del bar.
El president de la fira literària va celebrar que la segona edició que es fa al Moll de la Fusta hagi pogut «recuperar bona part de la gent» que la visitava a l’avinguda de la Catedral, on es feia fins a l’esclat de la pandèmia. De fet, l’organització va informar que s’ha hagut de limitar l’entrada diversos dies perquè l’aforament al recinte estava complet. A l’espai hi podien accedir 980 persones simultàniament.
Sobre la ubicació, Girbés va declarar que caldrà fer «una reflexió col·lectiva» entre tots els expositors i l’organització un cop tinguin les xifres definitives per valorar quin lloc aporta més beneficis. En aquest sentit, el president va dir que caldrà decidir-ho «d’una manera bastant ràpida» per tal de començar a treballar amb l’edició de l’any que ve, la 40a, que volen que sigui «una gran festa».
Entre les activitats amb més èxit, el president de la fira va destacar l’entrevista de Xavier Graset a Kilian Jornet, que es va fer en una connexió en directe amb Noruega; l’actuació d’Ovidi 4 en el marc de la presentació del llibre L’Ovidi se’n va a la Beckett (Sembra Llibres) o la taula rodona «Imperdibles d’arreu», moderada per Marc Giró.
Descens «preocupant»
Malgrat que l’organització encara no té les xifres definitives, Girbés va avançar que la tendència general mostra un augment en les vendes de llibres de ficció, que van en detriment de la no-ficció. Així mateix, el més «preocupant» és el descens de la literatura infantil i juvenil. Tot plegat, segons va explicar Girbés, és «exactament el mateix» que passa en el dia a dia del sector.
Després de tot, el president de la fira va afirmar que cal fer «una reflexió molt més àmplia» vinculada amb l’ús del català entre aquesta franja d’edat. «Com seduïm els joves i els infants amb la cultura feta en llengua catalana? Amb el llibre, però també amb tota la resta d’activitats culturals, musicals, teatrals... Això té molt a veure amb l’ús del català entre els joves i amb la minsa i pobríssima oferta audiovisual que els arriba». En aquest sentit, Girbés va considerar que cal «actuar amb molta urgència».
