Les històries de nazis solen funcionar bé a Netflix, així que Ramon Campos i Gema R. Neira (directius de Bambú, la productora de Velvet, Fariña i Las chicas del cable) van decidir buscar alguna trama relacionada amb el Tercer Reich per plantejar-li a la plataforma. Recollint informació per al seu projecte, van descobrir que hi va haver molts espanyols tancats en camps de concentració que, quan van ser alliberats a l’acabar la segona guerra mundial, es van convertir en apàtrides perquè el franquisme no es va interessar per ells. Aquest fil els va servir per desenvolupar Jaguar, sèrie que arriba avui a el gegant de l’streaming i en què Blanca Suárez exerceix de caçanazis.

«Tots els països van anar a buscar els seus compatriotes als camps de concentració, llevat d’Espanya, que els va abandonar a la seva sort. A partir d’aquí ens imaginem com hauria estat la vida d’aquesta gent i què haurien fet si descobrissin que un dels nazis que va tenir a veure amb el seu captiveri entrava a Espanya », explica Campos sobre aquesta sèrie ambientada a l’Espanya dels anys 60 que combina drama i acció i en la qual la protagonista de Las chicas del cable viu traumatitzada pel seu passat.

«El motor que mou a Isabel és la venjança», afirma Suárez sobre el seu personatge, una dona que sent nena va veure com mataven el seu pare a Mauthausen, i que es va lliurar de la mort servint com a criada a casa del comandant de camp. Des del seu alliberament, la seva obsessió serà passar comptes amb l’home que li va arruïnar la vida (Stefan Weinert), a qui té en el punt de mira fins que un grup de supervivents de l’holocaust es creui en el seu camí per reclutar-la i fer-li veure que es pot redimir d’una altra manera. «Fan que comprengui que no està sola, que hi ha més gent que entén el seu dolor perquè ha viscut el mateix que ella i que la justícia és un camí millor que la venjança», assenyala l’actriu, que s’enfronta a un paper carregat d’acció, amb baralles, persecucions, trets i explosions de per mig.

El singular equip de caçanazis el completen altres víctimes del Tercer Reich com Marsé (Francesc Garrido), un sacerdot que va perdre la fe durant el seu dur empresonament; Castro (Óscar Casas), fill d’un pres a Buchenwald; Sordo (Adrián Lastra), que és mut, i Lucena (Iván Marcos), el seu enigmàtic líder. «Una de les característiques principals del meu personatge és que fa servir la introspecció per distanciar-se de tots els sofriments que ha viscut i passar per sobre de les seves pròpies emocions per lliurar-se completament a la meta de portar els nazis davant la justícia», explica l’actor que capitaneja el grup.

La primera missió de l’equip al costat d’Isabel serà interceptar Aribert Heim (Jochen Horst) al seu pas per Espanya, un personatge real conegut com a Doctor Mort pels seus temibles experiments amb els presos de Mauthausen i de qui es va perdre la pista després de la caiguda de Hitler. «Se sap que va fugir d’Alemanya, però no com va acabar la seva vida. Hi ha qui diu que alguns expresidiaris el van caçar i el van assassinar, una història en la qual nosaltres ens vam inspirar », comenta Campos.

Base històrica

No és l’únic element amb base històrica que apareix a Jaguar. «El context i altres personatges que apareixen ho són. Els únics que no són reals són els nostres protagonistes », assegura Neira, que al·ludeix als prop de 10.000 espanyols que van acabar en els camps de concentració alemanys i dels més de 40.000 nazis que es van establir al país després de la segona guerra mundial protegits pel règim de Franco o que el van fer servir com a punt de partida per a la seva fugida. «Però estan inspirats en històries reals de presos dels camps de concentració», puntualitza Ramon Campos.

«Hem vist moltes entrevistes de gent que hi va ser i les característiques de cada un dels nostres personatges, les seves ferides, les seves cicatrius i les manies que els van quedar estan inspirades en ells», afegeix. «Teníem clar que havíem de tenir un respecte reverencial a les víctimes de l’holocaust i que no volíem fer ficció sobre ell. Per això no recreem res que no hagi passat allà », incideix el productor, distanciant d’una altra ficció com Hunters, la sèrie d’Amazon Prime en la qual A l Pacino exercia també com a caçador de nazis.

Aquesta convicció que Jaguar, encara que narrés una història inventada, havia de tenir molta veritat darrere els va obligar al fet que la protagonista no estigués reclosa a Mauthausen, on no hi havia dones, sinó a la casa del comandant de camp. Segons Campos, això els proporcionava, a més, «una visió diferent de l’holocaust, des de fora, des de la mirada d’una nena que s’està imaginant el que està succeint allà dins però no ho veu». Una mirada que pot allargar-se molt més enllà dels sis capítols d’aquesta primera temporada. Hi ha una part de la història que es tanca en aquesta tanda d’episodis, però la sèrie té vocació de continuïtat.