El llegat de Salvador Dalí no té límits. Ara, quaranta-set anys després de la inauguració del Teatre-Museu de Figueres, l’equipament suma deu instantànies firmades pel fotògraf i amic personal del geni empordanès, Melitó Casals, que descobreixen la implicació de l’artista en la construcció de l’espai.

El paper de Dalí en la construcció del Museu a través de fotos de Meli

Les imatges, que ara donen forma a una exposició programada inicialment per un any, endevinen la complicitat entre Dalí i «Meli», com havia estat batejat amistosament. De fet, els dos artistes es van conèixer arran d’un encàrrec del geni empordanès en forma de prova de foc. «L’any 1949, Salvador Dalí li va encarregar que fotografiés una estructura piramidal de cartolina amb una ombra determinada, li va agradar com va quedar i a partir d’aquí van començar a col·laborar junts», explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. Les fotografies, capturades als anys setanta i extretes del fons privat de l’autor, es van exposar ahir per primera vegada en conjunt. D’aquesta manera, la Fundació Dalí recupera un espai de la zona de la Cripta i amplia així el recorregut museístic. «Hem remodelat una sala per a oferir la mirada de ‘Meli’, precisament en un espai que es va construir a posteriori i en el que des de la Fundació tenim llibertat per a poder-hi intervenir», assenyala.

Una finestra a un Dalí més íntim i accessible, que posa sobre la taula «la immersió de l’artista en el Museu» amb grans dosis de «dedicació, energia i passió», subratlla la directora de l’equipament. Una mostra que Aguer reconeix que sorprendrà als visitants, perquè «no tothom és conscient del seu grau d’implicació». Així, les fotografies retraten l’artista pintant el sostre del Palau del Vent o, al costat de Gala i Antoni Pitxot, supervisant la instal·lació de les escultures dels monstres «grutescos» al pati de butaques. Tot, forma part del making off de la seva darrera gran obra mestra: el Teatre-Museu de Figueres, alçat sobre les restes de l’antic Teatre Municipal en la rehabilitació i intervenció, del que l’artista es va implicar des de l’any 1961. L’objectiu només era un: convertir-lo en el temple més gran del surrealisme.

L’exposició és, també, un intent més per a donar visibilitat (i autoritat) a la figura de Gala com a intel·lectual, allunyada de la imatge estereotipada de musa. Així, les instantànies plasmen, també, la seva participació al llarg del procés. «Gala és un personatge que hem d’anar estudiant perquè encara té aspectes ocults», puntualitza Aguer.

Les deu fotografies seleccionades són només un petit tast de les que custodia el fons privat de «Meli» amb el geni empordanès com a protagonista. Ara, s’està classificant amb l’objectiu de poder alimentar la mostra amb més instantànies i donar-li continuïtat. De moment, però, ja es pot degustar aquesta primera tanda.

UNA FINESTRA Al «making off». A través de deu fotografies, Melitó Casals capta la immersió i la passió del geni empordanès en la construcció de la seva darrera gran obra mestra, el Teatre-Museu de Figueres. 1 Salvador Dalí pintant el sostre del Palau del Vent 2 La directora dels Museus Dalí, visitant la mostra ahir al matí F