Otelo de Thomas Ostermeier o La letra Escarlata d’Angélica Liddell són només alguns dels espectacles que, literalment, no han pogut entrar en la programació del festival Temporada Alta. Les dimensions del Teatre Municipal de Girona han escapçat la voluntat del certamen d’arts escèniques, que ha intentat fer mans i mànigues per a desplegar a Girona produccions de gran format.

El llistat, confessa el director del festival, Salvador Sunyer, és «inacabable». Produccions com La consagració de la primavera, de la coreògrafa alemanya Pina Bausch; espectacles de la companyia alemanya Rosas («una de les companyies de dansa contemporània més importants del món», subscriu Sunyer); o La Señorita Julia, firmada per la directora britànica Katie Mitchell són alguns dels títols que no s’han pogut programar al llarg de les trenta edicions del festival. «La boca del Teatre Municipal només fa 8’90 metres d’ample perquè són equipaments d’una altra època», assenyala el director. Unes dimensions que impossibiliten l’entrada de muntatges contemporanis de gran format, sobretot de dansa, o ja directament els descarten abans de posar-s’hi en contacte. «Alguns ja veuen que no hi entraran quan els fem arribar els plànols de l’escenari i d’altres ja ni els anem a buscar», remarca.

Per a posar-hi fil a l’agulla, el festival encapçalat per Salvador Sunyer fa anys que reclama a l’Ajuntament de Girona (des d’Anna Pagans a Marta Madrenas) un nou teatre que doni solució a les especificitats dels muntatges d’avui. «A Girona li falta un teatre amb un escenari de vint metres d’amplada per dotze de fondària amb graderia i capacitat per a set-centes persones», assegura Sunyer. Lluny de demanar una gran i costosa infrastructura, el director del certamen sosté que es conformaria amb una «nau industrial» que complís aquests requisits. «Si volen que Girona sigui una ciutat amb una presència teatral potent, aquesta operació s’ha de posar al calendari en algun moment», recalca.

Tot i l’entrada en joc de El Canal de Salt, l’equipament no resol el problema i Sunyer insisteix en que «hem de ser pràctics i ara el que fa falta és un nou teatre». Això també permetria, pronostica, poder acollir un «públic més ampli». Una situació que, en el cas de les coproduccions del festival, s’ha convertit en «inviable» a causa de les limitacions d’aforament imposades per la pandèmia. «Inaugurem Temporada Alta amb L’oncle Vània, però mentre que el Teatre Lliure ha programat la funció a l’escenari gran de Montjuïc, aquí, com que l’espai que tenim és tan petit, l’haurem de fer a El Canal amb només dues-centes persones».

Així, Salvador Sunyer defensa que es tracta d’una petició realista. «Qualsevol ciutat amb un festival de la magnitud de Temporada Alta té un teatre així», reclama. Amb tot, és conscient que el «context econòmic és el que és», però recorda que la construcció d’un nou teatre serà imprescindible «si Girona vol tenir un paper important en el teatre català». A més, assenyala que el projecte, al que tampoc vol exigir una data concreta, és vital: «La construcció del nou teatre serà clau pel festival en els propers quatre anys», sosté Sunyer, que ja durant la presentació de Temporada Alta aquest any al Municipal va fer la reclamació públicament.

Aleshores Marta Madrenas va respondre explicant que Girona, properament, disposarà d’una nova sala escènica a l’edifici del Modern, a l’antiga sala A, però aquesta no és la solució que reclama Sunyer. El responsable del Festival es refereix a un teatre amb unes mides molt diferents a les que hi haurà allà.