Un magatzem sota l’estany de Banyoles conserva les restes del jaciment de La Draga

Les restes vegetals, que s’han extret durant tres dècades d’excavacions al poblat, fins ara es guardaven als dipòsits del parc neolític de La Draga, així com també al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. Ara, per primera vegada, s’ha apostat per concentrar-les en un mateix espai, després d’analitzar i inventariar totes les restes vegetals extretes del jaciment des de l’inici de les excavacions, ara fa 30 anys. L’objectiu, assenyala el codirector de l’excavació Toni Palomo, és «preservar els pilars que aguantaven les antigues cabanes neolítiques en unes condicions el més similars possible a l’ambient on es trobaven ara fa 7.000 anys». Amb tot, Palomo reconeix que es tracta d’un exemple «força únic» de conservació a nivell europeu.

El magatzem subaquàtic, instal·lat dins l’estany de Banyoles (en un espai ja excavat proper al jaciment) permetrà, doncs, conservar en condicions òptimes les restes de fustes, posant-les també a l’abast per a futurs estudis. El magatzem, de 10 metres de llarg per 4 d’ample, conté un total de 15 dipòsits amb capacitat, en conjunt, de 15 metres cúbics.

Al nou espai subaquàtic s’hi sumen, a més, els elements extrets en la campanya arqueològica d’enguany. La intervenció, que s’ha dut a terme durant el mes de setembre, s’ha centrat en una superfície de 30 metres quadrats en el sector «més meridional i interior del jaciment». De fet, aquí ja s’hi havia excavat en els darrers tres anys, però ara els arqueòlegs han recuperat les estructures que formaven part de la fase inicial del poblat. Així, la intervenció ha permès recuperar 85 pilars de fusta més, sobretot de roure i alguns de fins a 2 metres de llargada, datats d’entre els anys 5.350 i 5.000 abans de Crist (aC). Els elements s’han extret en un estat de conservació «excepcional», que ha permès fins i tot la preservació de l’escorça. Dels pilars de fusta destaquen, sobretot, les «abundants marques de treball que s’hi han conservat per a donar forma apuntada als extrems o per eliminar petites branques».

Amb tot, Palomo posa de manifest la importància del llegat arqueològic que ara reposa sota les aigües de l’estany de Banyoles. «Els pilars de fusta ens donen una informació enorme; sobre el clima, sobre els anys en què el jaciment es va habitar, com es va gestionar el bosc per a construir les cabanes, quines eines es van fer servir per talar els arbres» i afegeix que es tracta d’una «biblioteca enorme sobre les primeres comunitats neolítiques del nord-est de la península».

A més de l’excavació terrestre, la campanya també ha comptat amb prospeccions subaquàtiques a la vora oriental de l’estany per a documentar els diversos vestigis aïllats que s’havien descobert en campanyes anteriors i localitzar-ne de nous. Tot apunta que les troballes poden correspondre a vestigis d’ocupacions romanes, tot i que no es pot descartar que se’n localitzin d’altres de cronologia prehistòrica, com succeeix en altres indrets de l’estany.

En paral·lel, enguany també ha arrencat el projecte internacional que estudia l’impacte del canvi climàtic sobre els jaciments lacustres, que a més del poblat neolític de Banyoles, la investigació també se centrarà en els jaciments italians dels llacs de Bolseno i Mezzano. De moment, segons detalla la codirectora de La Draga, Raquel Piqué, la feina s’ha centrat en l’extracció de mostres. Un cop s’enviïn al laboratori, i els investigadors n’extreguin conclusions, Piqué explica que si es demostra que el canvi climàtic influeix en la degradació de parts del jaciment, això pot permetre reorientar futures campanyes. «Un dels criteris a tenir en compte és aquest: saber quins sectors del jaciment poden quedar més afectats per les oscil·lacions del nivell freàtic», concreta.