La de Daniel Monzón era la tercera proposta d’adaptació cinematogràfica de la novel·la Las leyes de la frontera que rebia Javier Cercas. I aquesta, confessa, li va «encaixar».

Amb tres novel·les adaptades a la gran pantalla, i una quarta, Terra Alta, que aviat es convertirà en una sèrie de televisió, l’escriptor ja és tot un expert en la matèria. I confessa que, «com he fet sempre, he intentat molestar el mínim possible». Amb tot, Cercas reconeix que ha seguit en tot moment el procés d’adaptació, des de la lectura del guió a l’assistència als rodatges. «Sempre m’he posat a disposició del director, he fet observacions i he vist la pel·lícula, però procuro molestar el mínim possible perquè el director pugui fer una bona pel·lícula, perquè l’escriptor sovint molesta més que una altra cosa», reconeix.

A més, defensa que durant el procés d’adaptació no s’ha tancat a res. «Mai he dit que no», confessa. Com a molt, assenyala, «quan l’he llegit he donat la meva opinió, però sempre amb total llibertat, perquè el director pugui fer la millor pel·lícula possible».

Després de veure el resultat, que ahir va visionar per segona vegada en la pre-estrena de la pel·lícula a Girona, Javier Cercas sosté que es tracta d’una «pel·lícula excel·lent, trepidant i emocionant». Assenyala, a més, que les adaptacions de les seves novel·les «sempre li han agradat».

Tot i així, i malgrat basar-se en la novel·la, sosté que «és impossible veure a la gran pantalla el que el públic ha llegit a la novel·la», perquè, assenyala, «el que has llegit només ho has llegit tu». En aquest sentit, defensa que «una novel·la és una partitura i cada lector l’interpreta d’una manera» i aquesta, reconeix, «és la màgia de la literatura». A més, afirma que «qui llegeix un llibre de seguida se’l fa seu».