Temporada Alta aixeca el teló amb la revisió més personal de «L’oncle Vània»

La coproducció del festival pujarà a l’escenari del Canal de Salt el 8 d’octubre, i es repetirà durant dos dies més (el 9 d’octubre amb dues sessions i el 10 amb una). L’espectacle, que és una nova versió del text d’Anton Txèkhov, està protagonitzat per repartiment català de primer nivell, encapçalat per Julio Manrique, Ivan Benet, Júlia Truyol, Raquel Ferri, Lluís Marco, Carme Sansa i Anna Güell, a més del letó Kaspar Bindeman. De fet, aquesta és la primera vegada que el lituà dirigeix actors catalans. Ahir, durant la presentació de la producció, Koršunovas va reconèixer que no va participar al càsting, i va preferir demanar a l’organització del festival que els seleccionessin des d’aquí perquè els coneixien millor. I els actors, va celebrar, «han estat escollits amb precisió».

El director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, va explicar que l’obra forma part d’un projecte amb vocació internacional que «fa temps que dura» i que busca portar grans directors de l’escena teatral per a dirigir peces «aquí». De fet, Koršunovas és un veterà del festival, on ja hi ha portat deu espectacles, però va reconèixer que aquest és el més personal. En aquest sentit, el director va confessar que l’obra va ser «determinant» en la seva arribada al món del teatre perquè va veure-la quan només tenia 14 anys i el va «afectar molt».

De fet, la proposta s’allunya de la tendència actual. «Estem veient un tipus de teatre que parla sempre de la quotidianitat i em sembla molt bé, però a vegades el teatre s’oblida de parlar del que és més essencial per a les persones, del que realment compta: l’interior», va reflexionar Sunyer.

L’oncle Vània és una revisió de l’obra de Txèkhov que barreja «tradició i modernitat», elements «clàssics» sense «abandonar la contemporaneïtat». Una combinació que es pot visualitzar, fins i tot, en la posada en escena, des de l’attrezzo al vestuari dels intèrprets. «L’obra, de fet, primer de tot parla d’això: s’acaba el món vell i arriba el món nou», va explicar. Però no només això. El muntatge també aborda temes com l’ecologia, les catàstrofes naturals o l’emancipació de la dona. «Tot això és molt actual perquè avui en dia ens trobem amb el mateix: la confrontació de dues èpoques diferents», va remarcar el director.

Un efecte mirall

Per Koršunovas, però, l’obra ha estat també un mirall i una mena de «teràpia». Un mirall que va aprofitar per assegurar que, gràcies als actors, «és molt transparent». «El que viu Oncle Vània jo ho estic vivint personalment. Per això, per mi fer aquesta obra és una mena de teràpia», va remarcar. «Arriba un moment en què prens consciència que ja no pots estar assajant, a la vida, que de cop la vida es fa real, i ja no pots deixar coses per demà i entens que hi ha somnis que mai seran realitat», va afegir.

A més, Koršunovas va defensar que en aquesta obra els actors «no són només personatges» sinó que «primer de tot són pensadors». «A vegades, és un personatge 100% i d’altres surt del personatge i parla al públic des del seu jo», va sentenciar. Això permet, va afegir, «no estar en un temps concret, sinó abraçar-ho tot des de la posició d’avui en dia. Abastar passat, present i futur».

A partir del 18 de novembre, el muntatge es traslladarà al Teatre Lliure, que ha coproduït l’espectacle, on farà temporada fins al 19 de desembre.