L'any 1949 Dalí va rebre un encàrrec del Govern italià: il·lustrar els 100 cants del cèlebre poema de Dante, 'La Divina Comèdia', coincidint amb els 700 anys del seu naixement. El geni empordanès es va entusiasmar amb el repte perquè considerava l'obra un «mirall» de la seva pròpia evolució espiritual i també del seu amor, perquè comparava el de Dante per Beatriu amb el que ell sentia per la seva musa, Gala. L'encàrrec, però, es va frustrar i les peces no van veure la llum fins al 1960, a França. Ara, quan se celebren 700 anys de la mort del poeta, el Teatre-Museu Dalí de Figueres estrena una exposició amb un centenar d'il·lustracions, una sèrie de 100 fotogravats, set dibuixos originals –un dels quals inèdit-, tres llibres i un fullet.
'La Divina Comèdia de Dante Alighieri il·lustrada per Salvador Dalí' tanca un cercle i també mostra la fascinació que el pintor va experimentar per l'obra del poeta italià. Aquest divendres s'ha inaugurat al Museu Dalí de Figueres i es podrà visitar fins al febrer de l'any que ve a la sala de les Logias. La mostra recull una sèrie de 100 fotogravats en relleu amb trama xilogràfica que pertanyen al fons de la Fundació Dalí, set dibuixos originals que el geni va fer per a l'encàrrec i tres llibres –entre ell una edició en francès de la Divina Comèdia, amb notes i comentaris del pintor-, a més d'un fullet, que contextualitzen l'exposició. El pintor va rebre l'encàrrec del govern italià d'il·lustrar el poema l'any 1949. Un encàrrec que en aquell moment va quedar frustrat, en part per les crítiques i la polèmica que va desfermar als mitjans. El centenar d'il·lustracions clàssiques i contemporànies, doncs, no van veure la llum fins al 1960 quan es van publicar per primera vegada l'any 1960 a França per Joseph Foret en una edició de luxe i per Les Heures Claires per a l'edició popular en diversos volums.
Això sí, en un format més reduït del que Dalí els havia concebut inicialment. «Tot i això, són espectaculars», diu l'especialista en l'obra gràfica de la Fundació Dalí i comissària de l'exposició, Juliette Murphy. A partir d'aquí, aquestes es van anar venent i se'ls va perdre la pista. «El procés va quedar frustrat i crec que va ser un disgust immens per Dalí, però, d'alguna manera la recerca d'un nou llenguatge del pintor, no», explica Murphy. I és que aquesta exposició posa en context «per primera vegada» aquesta sèrie elaborada pel geni empordanès amb el moment en què va realitzar les il·lustracions.
L'admiració pel poeta il·lustrada
De fet, l'exposició plasma l'admiració que el geni empordanès sentia per Dante i, alhora, les seves il·lustracions coincideixen en el moment en què torna a Europa després de l'estada als Estats Units. Precisament, és en aquell moment en què abandona el Surrealisme i l'ateisme, per abraçar els clàssics i la seva particular visió de la fe catòlica. D'alguna manera, Dalí creu que el poeta obre nous camins i ell vol fer el mateix amb l'art. A més, l'encàrrec li va donar l'oportunitat d'equiparar-se als grans mestres clàssics que sempre havia admirat, com Botticelli. «Dalí és dels pocs artistes que van arribar a il·lustrar Dante perquè era un repte tan gran que no s'hi arribava, però ell s'ho va proposar i ho va fer», relata Murphy.
