«Com més aprofundeixes en la música de Bach, més interessant és i més capes li trobes, no te l’acabaries mai», assegura Pep Ramis, de la companyia Mal Pelo, que ha dedicat quatre espectacles al compositor barroc. El darrer, Highlands, amb què es tanca la tetralogia Bach Project, arriba aquest divendres al Teatre Municipal de Girona en el marc del festival Temporada Alta.
Després de Bach, On Golberg Variations/Variations i Inventions, a Highlands la companyia liderada per Pep Ramis i María Muñoz torna a «l’univers inacabable» del compositor, a qui en aquesta ocasió fa dialogar amb altres músics.
«El projecte sobre Bach va néixer amb un solo i amb les ganes de traslladar tota la recerca ingent que havíem fet sobre Johann Sebastian Bach a una peça de grup. Són molts anys d’estudi que ara culminen posant en diàleg a escena la dansa i la música, aquest cop amb la mirada del músic Joel Bardolet, que s’ha encarregat de la direcció musical juntament amb Quiteria Muñoz», explica Ramis.
«Aquesta nova perspectiva ens ha permès generar un laboratori al voltant del llenguatge i del nom, del com anomenem les coses, i establir un diàleg amb altres compositors», detalla sobre una peça que es concreta a l’escenari amb una posada en escena basada en el negre, elegant i senzilla, amb un treball sonor i de llum molt important.
«Per una banda, busquem que el so envolti l’espectador, i per l’altra, creiem que la llum ha de ser una eina dramatúrgica molt important», apunta Ramis.
Sobre l’escenari, setze intèrprets donen vida al muntatge, que en aquesta ocasió posa el focus en la passió i el desig de trobar un lloc remot, salvatge, incert i envoltat de natura per fer créixer l’espiritualitat. Són vuit ballarins, un quartet de corda i un de veus, un equip especialment gran en temps de pandèmia, en què els repartiments s’aprimen per reduir costos.
«Fa temps que treballàvem en aquest espectacle i quan va arribar la covid ens vam haver de plantejar si tirar-lo endavant o no, però vam arribar a la conclusió que precisament ara és més important que mai treballar junts. Les ganes i l’estructura ja hi eren, per això no ens hem aturat», continua Ramis.
Estrenat durant la primavera passada al Mercat de les Flors de Barcelona, Highlands va ser fa dues setmanes a Tolosa i encara té molt recorregut per endavant, amb cites previstes a Vic, Madrid, París, Mallorca o València després d’actuar a Girona, on són una de les companyies més fidels al festival. «Al final, és actuar a casa», reconeix Ramis sobre el certamen, on han portat altres muntatges com The mountain, the truth and the paradise, L’esperança de vida d’una llebre o L’animal a l’esquena, ara fa vint anys.
La companyia de Celrà està ara a l’espera de si l’anunci de la setmana passada per part de la Generalitat que aviat es recuperarà el 100% de l’aforament als recintes culturals arriba a temps pel seu pas per Temporada Alta. De fet, no va ser fins fa uns dies a França que van poder tornar a actuar davant d’una platea plena, sense limitacions de públic, després de més d’un any de restriccions: «va ser impressionant, per a nosaltres i per al públic també, perquè es crea una energia totalment diferent, la comunicació flueix més».
Entre bolo i bolo de les seves diferents propostes, Ramis i Muñoz ja treballen en el proper projecte de Mal Pelo. Encara en fase de preproducció, serà un duet que, si tot va bé, veurà la lluny l’any 2023.
