Els tres anys que el pintor Celso Lagar va passar a Catalunya van deixar una forta petjada en la seva carrera artística, i al seu torn, ell van influir en alguns dels artistes amb qui es van relacionar. El Museu d’Art de Girona revisa ara, per primera vegada en una mostra, l’obra del pintor salmantí i la seva companya, l’escultora Hortense Bégué durant la seva etapa catalana per ressituar-los i valorar-los en l’escena artística del país a principis del segle XX. Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918), que s’inaugura avui, recull prop d’una vuitantena de treballs de Lagar (Ciudad Rodrigo, 1891 - Sevilla, 1966) i reivindica la feina de Bégué, una figura gairebé del tot desconeguda de la qual s’ha conservat molt poca obra i que es pot veure ara al museu.
A través de peces procedents de col·leccions catalanes, espanyoles i franceses, la mostra revisa la vida i obra de Lagar en un moment clau de la seva trajectòria, la seva estada a Catalunya entre 1915 i 1918.
A més de passar per París, Madrid i Bilbao, en aquests tres anys Lagar va celebrar quatre exposicions a les Galeries Dalmau i les Galeries Laietanes de Barcelona, una exposició a la sala Athenea de Girona, va prendre part en algunes mostres col·lectives i va participar activament en els moviments artístics que s’estaven desenvolupant a Catalunya.
Tot i no desmarcar-se del tot del noucentisme, es va situar en l’òrbita avantguardista amb contactes clau amb figures com Rafael Barradas, Joaquim Torres García o Joan Salvat-Papasseit i la creació d’un isme propi, el planisme, que es pot considerar el primer moviment d’avantguarda creat per un artista espanyol (amb l’excepció del cubisme picassià), i que va tenir un impacte en el treball dels seus col·legues, entre ells Joan Miró.
Malgrat aquesta activitat, la seva obra no s’ha acabat d’integrar en cap dels relats de l’art català del període, i, quan se’l cita sol ser com si fos un personatge tangencial, o com si el seu pas per Catalunya hagués estat ocasional i efímer.
De fet, és encara poc conegut a Catalunya, amb poca representació als museus catalans, més enllà del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Art de Sabadell, però és present a les principals pinacoteques i col·leccions de l’Estat, com la Thyssen. A més, recorden des del museu gironí, tampoc existeix un catàleg raonat de la seva obra ni cap museu li ha dedicat una exposició antològica.
El museu presenta fins el 6 de març pintures i dibuixos de Lagar, posant èmfasi en les relacions que va establir amb el context català i en la recepció de la seva obra a Girona, on va establir vincles amb artistes locals, sobretot l’escultor Fidel Aguilar.
Durant les sis setmanes que la parella va ser a la ciutat l’any 1915 per una exposició a la sala Ahtenea, Celso Lagar va crear cinc obres, la majoria paisatges. L’origen de l’exposició és precisament una d’aquestes obres, adquirida el 2018 per la Generalitat per a dipòsit del museu i que va suposar la incorporació de la primera peça de l’autor a la col·lecció gironina. Es tracta d’un oli sobre tela titulat El tren de França que fereix una vista geometritzada del monestir de Sant Pere de Galligants i el seu entorn, amb el tren de França fumejant al fons.
La trajectòria de Bégué
La mostra també permet estudiar per primera vegada la trajectòria de la seva parella, l’escultora francesa Hortense Bégué (Cauvòs, 1890 - París, 1957). Malgrat que no es va separar del pintor des de l’any 1913 i que van exposar conjuntament en diverses ocasions, actualment és una gran desconeguda i ens n’ha arribat molt poca obra.
Bégué no va arribar a exposar a Girona i d’ella no se’n va dir pràcticament res durant la seva estada a la ciutat, un silenci que ara el museu mira de trencar presentant algunes de les seves escultures per a perfilar-la una mica més com a artista.
«Celso Lagar i Hortense Bégué.Els anys catalans (1915-1918)». 1 Lagar fotografiat a París amb motiu de l’exposició conjunta feta amb Bégué el 1923. F
2 L’oli El tren de França. F
3 L’escultura Os blanc de Bégué. F
