Deu anys ininterromputs als escenaris és una fita que assoleixen pocs espectacles. I més mèrit té, encara, si parlem d’un monòleg mallorquí amb la matança del porc com a punt de partida. El cert, però, és que Acorar, el muntatge escrit i interpretat per Toni Gomila, és tot un fenomen teatral que ja ha superat aquesta i altres metes, com sumar més de 400 funcions per arribar als 53.000 espectadors. Una vegada més, aquesta tarda torna a Temporada Alta convertit en l’espectacle que més vegades s’ha programat al festival.

Estrenat el 2011, Acorar evoca un món que s’està perdent, el de la Mallorca rural i els seus costums, i reflexiona sobre el pas del temps i la pèrdua d’identitat a partir de la metàfora de la tradició de matar el porc.

Va arribar a Girona de la mà de la sala La Planeta l’any 2012 i des de llavors ja no ha deixat de representar-se a les comarques gironines, passant, entre d’altres, per Olot, Banyoles, Celrà, Figueres i ahir mateix, Lladó.

«Sempre explico que amb les comarques gironines hi ha una història d’amor i Temporada Alta representa molt bé aquest idil·li», diu Gomila, que entre el 2014 i el 2021, només ha faltat un any al festival, sovint fent més d’una funció. «Va ser el 2017 i ja em van dir que tornés, que m’havien trobat a faltar i per això no he fallat més», bromeja.

I no li falta raó, perquè el director del festival, Salvador Sunyer, explica que el reprogramen any rere any perquè «sempre que s’acaba una edició, rebem correus demanant-nos que torni. I cada any omple».

Per Sunyer, l’èxit d’Acorar rau en el fet que, partint d’una anècdota «narra la substitució d’un món per un altre, de la ruralitat a viure només del turisme, i també el declivi d’una llengua. «Són temes que connecten molt amb la gent gran, però també amb els joves, i això fa que el boca-orella es mantingui amb els anys», diu.

«Crec que el vincle amb Girona ve per un tema social, hi ha molta consciència d’aquesta cultura pròpia que es va perdent, i hi ha semblances amb l’illa», diu Gomila sobre un espectacle que s’estima i sempre duu a sobre.

«La gent s’ha fet seu el text, ja és de domini públic», explica i posa com a exemple que n’han aparegut fragments en llibres escolars, es troba amb espectadors que se’n saben passatges de memòria i l’edició del text en un llibre també va donar bons resultats. A més, és habitual que els espectadors repeteixin més d’una vegada (Sunyer ho confirma: entorn d’un 20% dels espectadors ja l’havien vist abans).

«Jo no puc més que agrair-ho tot a la Planeta, perquè la seva porta sempre està oberta, i a Temporada Alta, perquè em van dur de gira a Llatinoamèrica amb la versió en castellà, i a partir d’Acorar hem estat vinculats al Torneig de Dramatúrgia i n’hem creat un a Balears», diu l’actor.

Coincidint amb el seu pas pel festival, Temporada Alta programa avui al cinema Truffaut Acorats, crònica d’un fenomen, un documental de Joan Martí Mir per buscar les claus de l’èxit de l’espectacle.