El gran comediant fa riure, molt riure, i en els temps que corren ja només per això se l’ha d’aplaudir, com de fet van fer durant una bona estona els espectadors que divendres al vespre van assistir a l’estrena al Municipal, en el marc de Temporada Alta. Res a veure amb Escape room, que encara ho segueix petant fort a Barcelona, tot i que un continuï sense veure-li la gràcia. A Joel Joan li prova enfotre-se’n de tot i de tothom començant per ell mateix i en el nou espectacle, potser en algun punt una mica passat de revolucions, broda aquest Llorenç Tortosa arrogant i vanitós immers en una rocambolesca història d’amistat i lluites d’ego. Xavi Mira, Sandra Monclús, Àfrica Alonso i Eduard Muntada l’acompanyen.

L’obra és previsible fins a dir prou en l’arrencada, encara que no obstant això, rius. I rius molt. I quan ja et penses que serà difícil que et sorprengui et proposa un gir prou cafre i acaba desembocant en un delirant final, a ritme de musical, absolutament èpic. Joel Joan i Héctor Claramunt tornaran a arrasar, sumant El gran comediant als èxits que abans dèiem de Escape room, El pare de la núvia i, també, la sèrie El crac, amb la qual l’espectacle que ara ens ocupa i té molts paral·lelismes. Si en el projecte per a TV3 Joan s’interpretava a ell mateix, ara dona vida a un «divo tronat», com ell mateix defineix el personatge, incapaç d’entendre perquè no ha pogut triomfar a Hollywood i només pot fer gires per Catalunya.

«El més lluny que he anat és Sant Julià de Lòria (a Andorra)», es lamenta en un moment de l’obra. I és clar, quan a ell li donen un paper secundari en una sèrie de la plataforma Netflix, i al seu «amic» Ernest el fitxen de coprotagonista al costat de Hugh Grant i Emma Watson, se li regira l’estómac.

Ritme endimoniat, bons actor amb ganes de fer comèdia i platees amb desig de passar-ho bé. La recepta està ben clara i, en aquest cas, funciona. A Girona hi ha temps fins aquesta tarda per veure l’espectacle, que abans de fer temporada a Barcelona farà una petita gira per Catalunya. Hi romandrà temps, en cartell. És un producte fet amb cor i així ho delataven els ulls brillants dels protagonistes aquest passat divendres al final de la funció d’estrena.