Arbres, vodka i naus voladores - Teatre de Salt
Dramatúrgia i direcció: Joan Yago. Tria de textos de Txékhov: Marina Garcés i La Calòrica. Intèrprets: Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol, Xavi Francés i Aitor Galisteo-Rocher.
«S’ha de ser un bàrbar i un insensat per destruir coses que no som capaços de crear», diu el doctor Àstrov en un fragment de L’oncle Vània que podria signar Greta Thunberg perquè conjura molts dels nostres problemes actuals, com la desforestació. La preocupació per la natura que esgrimia Anton Txékhov és només un dels missatges premonitoris que La Calòrica ha trobat en els seus clàssics.
Al costat de la filòsofa Marina Garcés, els calòrics han rebuscat en Les tres germanes, La gavina o El jardí dels cirerers per veure si el futur que s’imaginava el dramaturg rus fa un segle s’assembla al nostre present.
El resultat, Arbres, vodka i naus voladores, ha passat aquest cap de setmana pel Temporada Alta i no pot ser més desolador. Els seus malsons són ara una realitat: de l’emergència climàtica al capitalisme salvatge. L’excusa del muntatge és un programa de ràdio dels 80 on s’alternen detalls de la vida de l’autor i passatges de les seves obres amb sintonies electròniques i ampolles de licor amb més protagonisme que el te del samovar.
Costa d’entrar-hi, però acaba convencent, la selecció dels textos és estupenda i el segell de la companyia hi és, per allò de fer reflexionar des de la ironia i la mordacitat.
«Aquells que viuran 100 o 200 anys després de nosaltres ens recordaran amb alguna paraula bona?», es preguntava l’autor rus. No cal tenir una bola de vidre per respondre-li com ens maleiran les pròximes generacions.
