Un monjo mor misteriosament a l’abadia de Montserrat durant una trobada d’experts en jocs de taula. Aquest és el punt de partida per a endinsar-se a «Fora de Joc a Montserrat», que narra una trama d’una sèrie d’assassinats i que suposa el tercer títol de la sèrie Comas i Coma de l’escriptor Màrius Serra. La setmana passada el va presentar a Girona.

Utilitza un personatge «real» per a la seva novel·la. A l’últim el va matar. Ho sap això Oriol Comas?

En la primera novel·la de la sèrie Comas, situada un día de sant Jordi, vaig matar uns quants escriptors, entre els quals Javier Cercas o Pilar Rahola, i vaig pensar que el millor seria matar també Màrius Serra. Oriol Comas, a banda de ser el meu Carvalho, és coautor de les novel·les, que escric jo però pensem conjuntament. De manera que no només ho sap sinó que hi participa.

Quin és el seu vincle personal amb Montserrat?

De ben jove hi vaig anar sovint a escriure. Si hi anava sol, mirava si hi havia lloc a l’hostatgeria interior, on molta gent anava a preparar tesis doctorals o a meditar. Si aconseguia que m’hi acompanyés alguna noia, llogava alguna de les cel·les exteriors, on ara situo bona part de l’acció de la novel·la. Llavors escrivia menys, però la vida interior era molt més interessant.

Què tenen els jocs de taula que atreuen tant?

Els jocs de taula són una creació cultural de primera magnitud que congrega els jugadors en un món fictici regit per unes regles acordades. Els antropòlegs coincideixen a situar el joc en la zona zero del naixement de la cultura, al costat del llenguatge verbal i els ritus espirituals. Per això el Comas reuneix a Montserrat els quinze experts mundials en jocs de taula que han de decidir el cànon universal dels cent millors jocs.

Un dels seus personatges anomena als monjos «braguetallargues»... ?

La Sol és un dels personatges més apreciats pels lectors de la sèrie Comas i Coma. Té una mirada desvergonyida i un verb molt directe. És ella qui parla dels braguetallargues (en al·lusió a la sotana) i qui es malfia dels monjos. Els casos d’abusos documentats a Montserrat per la mateixa comunitat són citats en la novel·la i tenen un paper en la trama gens elusiu, tot i que no és una novel·la sobre els abusos sexuals.

L’església té un problema amb la sexualitat. Com se soluciona?

No hi ha solucions màgiques, però en canvi n’hi ha una de molt òbvia que la Sol no es cansa de reivindicar a la novel·la: la igualtat entre l’home i la dona. Poques coses canviaran mentre l’església segueixi sent un patriarcat que oficialment no vol saber res del sexe. Associar la sexualitat al mal, i el mal a la dona és un problema estructural de l’església que fa molt de mal.

És vostè el que es diu una «rata de sagristia»?

Aprecio i intento practicar el respecte, fins i tot per les rates, però si he d’associar-me a cap rosegador, més aviat seria «rata de biblioteca». Haver estudiat als Salesians em va donar prou elements de coneixement per optar, ja d’adolescent, per la laïcitat. Segons l’època m’he pogut definir més com a ateu o com a agnòstic, però em temo que ningú no em podria titllar de rosegaaltars sense faltar a la veritat.

Diuen que Montserrat és el santuari de l’independentisme. Què opina vostè que l’església es posicioni?

Sempre m’ha semblat fatal que l’església espanyola es posicioni a favor de la unitat d’Espanya. En això, mal m’està el dir-ho, coincideixo amb l’opinió del Papa Francesc, més que no pas amb la de Rouco Varela o Cañizares.

Se’l defineix com enigmista. Com es resol l’enigma en què s’ha convertit Catalunya?

No comparteixo el diagnòstic. Catalunya no s’hi ha convertit en un enigma, ja ho era. Des del mateix moment que Catalunya forma part d’un estat més enigmàtic encara. Per resoldre l’enigma de Catalunya primer cal que algun bon enigmista resolgui el problema d’Espanya. Què és Espanya? Aquest és un enigma molt més envitricollat. El dia que algú sigui capaç de resoldre’l, l’anomenat enigma de Catalunya es descabdellarà ipso facto.