Sergio Blanco, un dels grans dramaturgs llatinoamericans actuals gràcies a les seves peces d’autoficció, torna disabte al festival Temporada Alta amb un monòleg en forma de conferència autoficcional sobre l’amor, Divina invención (o la celebración del amor). A partir de les obres de Lope de Vega i de les notes d’autoficció marca de la casa, l’uruguaià repassa les llums i ombres de l’amor, posant, a més, la dona al centre del discurs.

Blanco subratlla que li ha costat «molt parlar sobre l’amor sense caure en una cosa pesada i densa». Ha construït el muntatge lligant dos discursos, la conferència i l’autoficció, «alternant la paraula acadèmia i l’artistica». «La conferència és desenvolupar la paraula erudita, clara, precisa i ordenada entorn d’un tema, però això s’interromp amb instants autoficcionals, en què entra la forma subjectiva i allò íntim irromp amb tota la seva força».

L’autor ha partit de l’obra Castelvines y Monteses de Lope de Vega, tot i que també hi ha cites d’altres peces del poeta. Un dels reptes, explica, ha estat treballar la cadència dels seus versos tot i escriure en prosa. Ho ha fet, diu a partir d’un «treball d’experimentació» a partir de la seva pròpia respiració i del so que fan les tecles d’un teclat d’ordinador.

A més de la poesia del Segle d’Or, però, Sergio Blanco també cita textos científics sobre les connexions neuronals que es generen amb les relacions amoroses i material d’escriptores, científiques, antropòlogues o filòsofes.

I és que explica que ha buscat posar la dona al centre, «com a promotora del discurs entorn del desig i no com a objecte de desig». Per això la majoria de cites són de dones i les que estan fetes per homes ho fan a partir de la figura femenina, com la Finea de La dama boba de Lope de Vega o Doña Rosita de Federico García Lorca.

El paradís i l’infern

«He volgut mostrar que l’amor és el paradís i l’infern», diu Blanco, que assegura que planteja un recorregut per les diferents nocions de l’amor i que, durant l’hora i escaig que dura l’espectacle hi apareixen alguns dels grans personatges de les històries d’amor d’ara i sempre, de Dido i Eneas a Lancelot i la reina Ginebra, Scarlett O’Hara i Rhett Butler o Superman i Lois Lane.

Pel que fa a la posada en escena, a part del mateix Blanco, que interpreta el text, sobre l’escenari també hi haurà «un dispositiu fascinant» entorn de Francis Bacon», perquè afirma que se li va aparèixer «com una epifania» quan començava a gestar l’espectacle. «Tant Bacon com Lope de Vega tenen dues vides turmentades i dues obres estigmatitzades per la recerca de la bellesa i l’amor».

L’espectacle, que s’estrenarà a Catalunya al Teatre de Salt, és un encàrrec de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, que proposa als autors contemporanis dialogar amb textos clàssics. El responsable de la companyia, l’actor Lluís Homar, destaca que «aquest filtre contemporani al material clàssic ens obre cap a un univers infinit i apassionant».

Per la seva banda, el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, es va mostrar encantat de tornar a comptar amb Blanco, un dels habituals del certamen, i va avançar que li agradaria que treballés amb professionals catalans en alguna producció del festival.