L’any 2016, l’arqueòleg forense René Pacheco (Sarrià de Ter, 1983) va dirigir un procés d’exhumació al cementiri de Guadalajara, un treball delicat i laboriós que va quedar enregistrat al documental El silencio de otros, produït per El Deseo, la productora dels germans Almodóvar. Després de veure les entrevistes i el material que s’havia gravat durant el rodatge, Pedro Almodóvar va tenir clar a quina porta trucar quan preparava Madres paralelas, el seu darrer film, que trena la història de dues dones amb l’obertura d’una fossa comuna per buscar un familiar desaparegut durant la guerra civil.
Pacheco, que des de fa anys treballa arreu del món en la cerca de desapareguts i actualment viu a Mèxic, era a Girona teletreballant quan va rebre una trucada per concertar una cita amb el director manxec, que li va demanar assessorament per a la pel·lícula. S’ha encarregat de guiar-lo per a reproduir de la forma més fidedigna possible la seva feina amb tasques prèvies al rodatge i també durant la gravació, en què ha acabat sortint com a figurant.
«És la primera vegada que treballo com a assessor d’una pel·lícula de manera oficial, però al llarg dels últims anys he tingut contacte amb persones del món del cinema i d’altres arts escèniques que m’han preguntat sobre la meva feina, sobre memòria històrica, arqueologia forense, processos d’identificació de persones desaparegudes», explica Pacheco, un dels màxims especialistes de l’Estat en aquest àmbit. Amb tot, confessa que, si bé ha participat en molts documentals, «mai hauria imaginat que podia participar en una pel·lícula d’aquest nivell».
La part humana de la feina
«Des de la primera reunió va sobtar-me el gran interès que posava Almodóvar en tot el que explicava, i l’emoció amb la qual ell parlava sobre les víctimes de la guerra i la dictadura, sobre el patiment de les famílies que continuen esperant recuperar als seus familiars», explica Pacheco.
En aquest sentit, detalla que en les diverses reunions que van mantenir «no només vam parlar d’arqueologia i identificació forense, sinó que Almodóvar també tenia molt d’interès en conèixer què sent la gent quan està al davant d’una fossa amb víctimes assassinades per la dictadura, què diuen o senten els familiars i els veïns que s’hi apropen i sobre què parlem les persones que treballem en una feina tan emocional».
«Tenia un gran interès per la part humana de la meva feina, aquella que moltes vegades no es té present», explica l’arqueòleg forense, que ha treballat en exhumacions arreu de l’Estat, a Mèxic o Geòrgia, i com a assessor a Indonèsia, El Salvador o Argentina.
Com a assessor per a la pel·lícula, Pachecho va haver de crear un equip de persones que sabessin excavar per sortir al llargmetratge, organitzar els materials per reproduir l’exhumació, planificar com escenificar-la i revisar aquesta part del guió. Un cop al rodatge, a més, li van proposar d’unir-se com a figurant a l’equip d’excavadors.
«Ha sigut una experiència molt maca, sens dubte repetiria. Només puc agrair l’amabilitat i l’atenció que varen donar-me durant el rodatge i el respecte que Almodóvar va mostrar per mi i per la meva feina», assegura René Pacheco, que diu que «més enllà d’aquests projectes que poc tenen a veure amb la meva professió, tot el que ajudi a seguir visibilitzant les víctimes del franquisme i defensar els seus drets sempre serà una de les meves prioritats».
Així, remarca la importància que un cineasta de projecció internacional vulgui donar visibilitat a les més de 100.000 persones que continuen desaparegudes arreu del territori espanyol, fent arribar el missatge que «Espanya encara té un deute molt gran amb el seu passat més recent».
