Dos móns aparentment llunyans, la filosofia i el cinema, s’interrogaran plegats al CaixaForum Girona sobre les certeses del segle XXI, un concepte que ha quedat totalment en qüestió des de la pandèmia.

Fina Birulés. | DDG

L’equipament gironí acollirà aquest dijous, a partir de les set de la tarda, un debat que convida a replantejar-nos el món i el concepte de certesa, una noció que fins a l’arribada de la covid-19 s’associava a l’estabilitat i a la manca d’incerteses i que, després de la irrupció del virus, ha quedat en entredit.

El debat Repensar el món. Certeses del segle XXI anirà a càrrec la filòsofa gironina Fina Birulés i del director de cinema i televisió mexicà Jesús Garcés Lambert, responsable, entre d’altres, de la pel·lícula documental El sueño de Sigena, presentada la setmana passada a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, la Seminci.

Birulés i Garcés Llambert confrontaran les seves opinions entorn de la idea de certesa, fins ara lligada al creixement econòmic, al benestar social o a l’aprofundiment en els ideals d’una societat oberta, plural i impulsada pels avençons en el camp de la ciència o la tecnologia.

La paràlisi de tots aquests àmbits provocada pel coronavirus, però, fa necessari abordar el futur des d’una nova perspectiva que ens permeti sobreviure a futures crisis econòmiques, ambientals o sanitàries.

El debat de dijous estarà moderat per l’escriptor, editor i exdirector de l’Institut de les Empreses Culturals de la Conselleria de Cultura i de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera.

Cicle de pensament

Aquesta activitat forma part del cicle de pensament A la frontera que organitza el CaixaForum per acostar-se a un món en constant evolució per l’efecte del canvi climàtic, la tecnologia, la ciència o l’impacte de la pandèmia.

El cicle continuarà dimecres 17 de novembre amb Emboscadura, el retorn al bosc. De nou moderat per Riera, serà una confrontació d’idees entre el filòsof Rafael Argullol i la poetesa Susanna Rafart i Corominas.

Junts reflexionaran sobre el concepte d’emboscadura, encunyat a la dècada dels 50 del segle passat pel filòsof alemany Erns Jünger en un assaig que parlava sobre com ens comportem les persones en situacions catastròfiques.

«La crisi econòmica, la fragilitat de la identitat, la por, la desigualtat social i educativa o la corrupció són factors que construeixen una emboscadura, el retorn al bosc del qual ja no es vol sortir. Jünger descriu com a caminant del bosc una persona que és mentalment independent de la societat que l’envolta i és capaç de resistir si l’estat respectiu és o es converteix en criminal», expliquen des del CaixaForum.