El Cordobés és el tablao més antic de Catalunya i un dels més importants d’Espanya. El 14 de novembre, per primera vegada el Cordobés es mourà de les Rambles de Barcelona i durà el seu elenc a actuar a una altra ciutat. Serà al Centre Cultural La Mercè, dins del festival FlamenGi.

El Cordobés porta molts anys picant palmes, no? 

L’any passat, en plena pandèmia, vam celebrar el 50 aniversari. Celebrar és un dir, perquè teníem moltes coses preparades i no es van poder fer.

Situat a la Rambla, molta gent deu pensar que és un tablao per a guiris. 

Desgraciadament és una etiqueta contra què hem de lluitar. No tothom, però el públic que no té prou informació, sovint cau en aquest error. El turisme va arribar a Barcelona força després que nosaltres. I els nostres espectacles estan molt lluny de ser per a turistes. Són bons i exigents, per això podem dir que és un dels tablaos més importants de tot Espanya.

Ha vingut mai aquí El Cordobés?

El nostre nom s’inspira en ell! El Cordobés era famosíssim als anys 60. Posar el seu nom al local equival a posar-li avui Messi a un restaurant. El propietari del local, que era l’empresari del Paral·lel Matías Colsada, va triar aquest nom. Som part de la història de la ciutat.

Colsada! El de Las alegres chicas.

Nosaltres sempre hem estat a la Rambla, on també hi havia molts espectacles i vida nocturna, com al Paral·lel. Colsada va llogar el local al propietari de l’hotel del costat: Joan Gaspart. I aquest, com que no sabia res de flamenc, va contractar els meus pares, que tenien companyia pròpia, perquè ho portessin.

Hauria d’haver fet igual amb el Barça: deixar pas als que en saben de futbol.

(Riu) Vam formar part de l’empresa de Gaspart durant molts anys, és una part molt interessant del nostre passat.

Però vostè va néixer a França. Què té de francesa?

Hi vaig néixer per accident (riu), el meu pare era guitarrista i la meva mare bailaora, estaven treballant a França i vaig néixer allà. Tot el que en tinc és molta admiració per la cultura francesa. Queda bé, oi, dir que he nascut a França?

Molt. Però vostè té duende? 

Duende no ho sé, però molt d’entusiasme, segur. I molta passió pel flamenc

Es pot ballar flamenc sense alegria?

El flamenc no és tan alegre com la gent es pensa, té molts palos i bastants són més aviat dramàtics. Hi ha força gent que quan ve es sorprèn de veure que gran part de l’espectacle és molt seriós. Com no es pot interpretar el flamenc és sense passió, ja sigui alegria, ràbia o tristesa.

Al català li agrada el flamenc?

I tant! Molt! El que passa és que sovint el desconeix, no ha tingut l’oportunitat de veure’n. Sovint, el que diu que no li agrada, és perquè no ha vist autèntic flamenc. S’anomena flamenc a moltes coses que no ho són. 

El flamenc, millor en un tablao?

Si no és en viu, el flamenc perd molt. A la TV, per exemple, perd. Aquí no fem servir ni tan sols micròfons, per mantenir la puresa.

La situació política, de rebuig d’allò que sigui massa espanyol, perjudica el flamenc?

La veritat és que sí, ho dic clarament. El flamenc és un nexe d’unió, una cultura que compartim amb la resta d’Espanya. I hi ha gent a qui això no li agrada, que no vol tenir res amb comú amb la resta. El flamenc els recorda que compartim cultura, i això no agrada.

Mals temps per a l’art.

Bé, és una minoria. La majoria de gent, quan s’apropa al flamenc, s’entusiasma.