Després de la guerra, molts represaliats republicans van acabar fent treballs forçats per reconstruir infraestructures malmeses durant el conflicte, construir el Valle de los Caídos, tot un monument al franquisme, o instal·lar noves bateries de defensa. El que no és tan conegut és que també es van destinar soldats del bàndol perdedor a fer treballs forçats a les excavacions d’Empúries. Ara el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-Empúries) recordarà amb un plafó informatiu com després del conflicte es van reprendre les feines de descobertes de les restes arqueològiques de l’antiga ciutat romana amb l’esforç i penúria de centenars de soldats i el jaciment s’incorporarà a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.
Fins a 150 soldats van arribar a treballar de forma simultània a les excavacions, que van començar a rebre els primers soldats presoners entre el setembre del 1940 i el març del 41.
Formaven part de la quarta Companyia del Batalló de Treballadors Figueres 71, i mesos després, al desembre del 41, se’ls afegiria una unitat del Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors 46, que fins aleshores estava instal·lada a Punta Paloma, a Cadis. Aquests s’hi van estar fins a principis del 42, que van ser traslladats a Mallorca, i més endavant, les excavacions van continuar, però ja amb la participació d’unitats més reduïdes de soldats de lleva.
Els treballs d’aquests batallons disciplinaris de presoners de guerra que havien lluitat amb l’exèrcit republicà es van desenvolupar en diversos espais del conjunt arqueològic, però es van centrar especialment en desenterrar la muralla meridional de la ciutat romana i les restes trobades a l’amfiteatre i la palestra.
Sota la supervisió de Martín Almagro Basch, responsable de les excavacions i també director del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1939, van haver de desenterrar les restes dels diferents nivells de sorres que les cobrien i moure-les amb diverses línies de rails i vagonetes que es van instal·lar a la zona arqueològica.
Aquests represaliats treballaven en condicions d’extrema duresa que van despertar gestos de solidaritat entre els escalencs. I és que als freqüents càstigs que rebien dels soldats i oficials encarregats de vigilar-los s’hi ha d’afegir, també, l’alimentació més que precària i les deficiències en l’higiene i l’allotjament, el que feia que les malalties acabessin sovintejant.
El record d’aquests treballs forçats s’ha anat reivindicant en exposicions, publicacions i conferències i ha estat objecte d’estudis específics, especialment a càrrec del catedràtic de la Universitat de Barcelona Francesc Garcia, però ara quedarà de forma permanent al jaciment amb un plafó informatiu.
Aquesta senyalització, que s’inaugura avui, serà visible en l’itinerari de visita pública del conjunt arqueològic, a la zona pròxima a les restes de l’amfiteatre i la palestra, escenaris d’una part important dels treballs efectuats amb els batallons de soldats presoners.
La creació d’aquest nou espai de memòria és una iniciativa conjunta del Memorial Democràtic de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Ajuntament de l’Escala.
