«El vessant polític de Frederica Montseny és molt conegut, però la part humana ha quedat en segon terme i té al darrere una història fascinant, de la lluita d’una mare davant l’adversitat», explica el director i dramaturg gironí Ferran Joanmiquel, que aquest vespre estrena a Temporada Alta l’espectacle Cent dies i cent vides, que retrata la cara més personal de l’activista i política durant el seu exili a França.

«Aquesta part de la seva vida sembla una pel·lícula d’aventures», continua Joanmiquel, que ha partit d’un text autobiogràfic de Montseny per narrar la seva sortida pel Pertús al final de la guerra civil i el seu periple per la França ocupada pels nazis.

«Creua la frontera amb la família, en unes circumstàncies molt penoses, amb dues dones grans -la sogra i la mare malalta-, dues criatures de set mesos i cinc anys i el pare senil, és la lluita d’una mare coratge», diu el dramaturg.

El monòleg, explica, plasma des de les dificultats del dia a dia per aconseguir menjar per a les criatures fins a la rebuda hostil que van tenir els exiliats republicans per part de l’administració francesa i d’una part de la població «que havia comprat la propaganda franquista» i els bombardejos que va viure.

«Frederica Montseny és un referent polític llibertari, però l’experiència que té com a persona extrapolable al que van passar moltes famílies durant l’exili o al que pateix una dona refugiada actualment», resumeix Ferran Joanmiquel, que remarca que la mateixa Montseny va encarregar-se de recollir en un llibre testimonis d’altres exiliats «perquè no volia que es perdés la seva memòria i que quedés constància de com van patir i com els van maltractar».

L’espectacle parteix del llibre Cent dies de la vida d’una dona (1939–40), un relat autobiogràfic que el dramaturg havia llegit de jove i que l’havia «fascinat».

Ara ha trobat l’oportunitat de dur-lo a escena al costat de l’actriu Sílvia Escuder, protagonista d’un monòleg que no vol ser teatre documental sinó una recreació ficcionada de fets reals, tractats amb rigor, però amb llicències poètiques. «Volia posar l’accent en la seva experiència, però donant-li un caire més líric», diu.

L’han assajat a foc lent, cosa que els ha permès «treballar de mica en mica com es podia recrear el viatge amb molt pocs elements escènics» i anar fent dia a dia descobertes sobre el text i el personatge.

La presència d’Escuder en escena s’acompanya de diverses veus en off que ajuden a donar oxigen i enriqueixen un relat que, tot i estar fragmentat, segueix l’ordre cronològic. Les veus representen personatges històrics que Montseny es va trobar al seu camí, com gendarmes, un sotsoficial alemany o l’advocat que l’ajuda a passar a la França de Vichy.

Cent dies i cent vides es podrà veure aquest vespre i demà a La Planeta a les vuit del vespre. Un cop acabat l’espectacle demà, hi ha prevista una trobada post-funció amb la companyia organitzada per Òmnium Cultural. Serà un col·loqui entre l'actriu Sílvia Escuder, el director Ferran Joanmiquel i la historiadora Susanna Tavera. Catedràtica Emèrita jubilada, Tavera és especialista en història dels moviments socials, sobretot de l’anarquisme català i de les dones i ha publicat títols com Federica Montseny: La Indomable, 1905-2005 i Federica Montseny i la dona nova (1923- 1931). 

A més, el muntatge també formarà part de la programació de La Planeta de l’any vinent.