El Museu d’Art de Girona ha restaurat un dels seus quadres emblemàtics, El cafè Vila de Jaume Pons Martí, per a tornar-li la llum que una capa «molt gruixuda» de vernís mal envellit li havia pres. A més, l’equip de restauració del museu també ha intervingut sobre una altra de les joies de la seva col·lecció permanent, L’Onyar a Girona de la polonesa Mela Muter, per garantir-ne la preservació i que pugui viatjar sense riscos, ja que aviat serà deixada en préstec per a dues exposicions.
Les dues obres restaurades formen part dels fons fundacionals del Museu d’Art de Girona aportats per la Diputació de Girona, i s’exposen de manera permanent a les sales de pintura del segles XIX i XX. Els treballs, finançats gràcies a la Diputació, s’han fet al mateix taller de restauració del museu i a la vista dels visitants, perquè tot el procés s’ha fet obert i de cara a tothom que s’hi ha volgut acostar. «La restauració és un dels treballs que els museus fem habitualment de portes endins, però és una feina valuosa que s’ha de fer periòdicament per garantir que la col·lecció està en les millors condicions», recordava ahir la directora del Museu d’Art, Carme Clusellas.
dues peces emblemàtiques de la col·lecció permanent del museu.
Laia Roca, que s’ha encarregat de la restauració, detalla que en el cas de El cafè Vila, de 1877, presentava un enfosquiment generalitzat per un vernís esgrogueït pel pas dels anys que no permetia percebre els colors tal com els havia pintat Pons Martí. A més de reparar alguns estrips de la tela i de la neteja i la retirada d’aquest vernís, un procés «molt laboriós» que ha permès recuperar els punts de llum, gràcies a les anàlisi prèvies fetes amb fotografies amb llum ultraviolada i infraroja i comparant el quadre amb imatges antigues, s’ha pogut comprovar queel mateix artista va anar-hi fent canvis, en la signatura del pintor o fins i tot a la mida dels barrets que porten els protagonistes d’aquesta estampa d’un popular cafè gironí de finals del segle XIX. Aquests treballs també han servit per descobrir com treballava el pintor: s’ha pogut observar com utilitzava regle i llapis per traçar la perspectiva o com dibuixava primer el contorn de les figures amb el pinzell i després ho pintava per dins.
En aquest sentit, Josep Manel Rueda, director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, també recordava ahir que rere els treballs de restauració «sempre hi ha una feina de recerca i diagnosi, perquè a més de gaudir amb més autenticitat del quadre, en permeten obtenir nova informació». Pel que fa a L’Onyar a Girona, obra emblemàtica de la pintora d’origen polonès Mela Muter de 1914, presentava aixecaments i pèrdues puntuals de pintura així com una descohesió entre els grans de pigment i els clivellats. S’hi han fet «treballs de consolidació estructurals i preventius» que garantiran l’estabilitat de la pintura, especialment ara que amb tota probabilitat haurà de viatjar per participar l’any vinent en dues exposicions dedicades a les dones artistes a l’Aragó i València.
