Acaba de fer 27 anys i ja ha estrenat diverses de les seves obres a Madrid, Saragossa o Colònia. La catalana Helena Cánovas, guanyadora de la segona edició del Carmen Mateu Young Artist European Award, és una dona que és feliç component, en un àmbit en el que elles encara no són «molt visibles». Gràcies al premi, dotat amb 30.000 euros, ara té per davant la composició d’una òpera que s’estrenarà primer al festival de Peralada del 2024 i posteriorment, al Gran Teatre del Liceu i al Teatre Reial de Madrid.

Cánovas avança que com que li agrada «la idea de reciclatge, que compondre no ha de ser només inventar-se coses noves, sinó també repensar el material ja existent», va començar a buscar textos antics fins topar amb la Comtessa de San Luís i el seu Don Juan no existe.

Sosté que la Comtessa de San Luís és un personatge fascinant, del qui amb prou feines se’n parla, «filla de nobles, casada amb un noble i que va entrar en política, amb unes idees molt pacifistes i molt feministes per al seu moment, en l’Espanya de principis del segle XX, encara que també va ser d’assessora un temps de Primo de Rivera, un contrast molt histriònic».

L’òpera, que tindrà uns seixanta minuts de durada, podria «començar amb Don Joan i obrir-se després cap a la Comtessa i cap a aquestes dramaturgues espanyoles de principis de segle que només son a la Wikipedia, una mena de fantasmes en línia», considera.

Alhora, destaca que des de l’organització del premi li han donat «una total llibertat».

Helena Cánovas sempre està en ebullició, no para, i quan se li pregunta sobre el número d’obres que ja ha compost diu que té acabades per «damunt de les quaranta peces, però que m’agradin, potser cinc».

Precisa que ara està immersa en la conclusió d’un nou treball, amb el títol provisional de Si ho recordo bé (Wenn ich mich richtig erinnere), del que també és llibretista, amb el text en alemany, i que s’inspira en la seva àvia Maria, una dona a qui se sentia molt apegada, nascuda el 1925 i morta el 2019.

Tenia ganes, diu, «de parlar de la transmissió de la memòria, de la memòria històrica, de la definició de la identitat, de com no només em defineix la qüestió genètica, sinó la meva educació i tot el que he heretat en tenir uns pares nascuts en ple franquisme i amb unes àvies que van viure abans de la Guerra Civil, durant el conflicte i després. I que ens van explicar les seves experiències».L’obra, un encàrrec del festival Spark de Colònia, està previst que s’estreni entre el 7 i el 10 d’abril del 2022.