Metge jubilat i col·laborador de Diari de Girona, Josep Alum és també autor i director teatral. Aquest cap de setmana les companyies Xiroia i El Mirall, representen «P de Panellets» a l’Esbarjo Parroquial de Blanes, escrita i dirigida per Alum. Al gener, El Mirall començarà les representacions de «Garrí al forn amb compota de reineta», obra del mateix autor

Se m’acudeixen altres paraules, algunes malsonants, que comencen per P…

Sí, però vam triar panellets perquè lliga amb anterior muntatge, que es deia «B de boesia» i volia embolcallar la història amb la gastronomia. Va sortir així. 

Quants panellets es menja, d’una seguda?

Depèn, alguna vegada que assajàvem i no havia sopat, aprofitant que els tenia allà, en menjava set o vuit. Tampoc passo d’aquí, que porten sucres refinats i no és saludable. Sóc metge i això ho miro.

Pel seu preu, els panellets seran la moneda del futur i no els bitcoins?

No ho crec, són una cosa molt puntual d’una època concreta, seria una moneda que quedaria obsoleta. Després s’haurien de fer servir bunyols, torrons, etc.

A casa aquest any hem estalviat, i en podrem comprar un per partir-nos entre tota la família. 

A casa n’hem comprat pocs. Al muntatge n’oferim en directe al públic, en tenim d’industrials i d’artesans. I encara en vam fer nosaltres, comprant quatre quilos de massa per vint euros, ara que després els pinyons són més cars. Sé que els de pastisseria va a preu quasi prohibitiu.

És home de trepitjar la cuina?

Sí, molt. Tant la meva dona com jo cuinem força bé, i el fill és professor de cuina a Lloret. A casa es cuina i es menja bé.

«El carter truca sempre dues vegades» demostra que la cuina serveix per a altres coses a més de per cuinar?

Exacte, amb aquella escena de la cuina i la farina. Ara que parla del carter, la companyia El Mirall ja té 36 anys i la segona obra que vam fer es deia «Bidet SA o el Fontanero siempre llama dos veces». Era una mena d’homenatge.

En època de grans àpats ser metge és una murga perquè s’ha de frenar?

Una murga no, però sí que m’he interessat per l’alimentació tot i no ser-ne especialista. Ajuda a donar millors consells, però sense obsessionar-me.

Hi ha la part positiva: els pacients encara regalen al metge coses de menjar? 

Quan estava en actiu, he passat temporades de menjar i beure, gràcies a aquest costum! Havia tingut molts regals... a vegades fets amb tot el cor i a vegades volien ser petits suborns.

Petits suborns, ha dit?

Algú que buscava que li allargués una baixa, per exemple, o algun representant que vol que receptis determinat medicament. De tota manera, el 90% era gent agraïda, gent senzilla que feia un esforç.

Al més enllà podrem trobar un bon filet amb patates, com espera Woody Allen?

No sé si hi ha més enllà ni on serà. Potser si hi trobem algun menjar, serà amb espècies orientals

Creu en el més enllà?

Sóc agnòstic. M’agradaria creure, els pacients que creuen viuen més tranquils, de fet en això es basen les religions. Malauradament, jo no crec, i això que sóc una mica hipocondríac i m’aniria bé.

Els metges solen ser-ho. 

Bastants ho són. Inconscientment, una part important es fan metges per poder curar-se les seves coses. 

Què no menjaria mai?

Sóc dels que menja de tot, fins i tot coses que la gent no menja. Essent de Blanes, tiro més pel peix que per la carn.