La despietada guardiana de la duquessa de Windsor

Caroline Blackwood (Londres, 1931 – Nova York, 1996) va tenir una habilitat especial per retratar dones plenes de clarobscurs. Amb una prosa aguda, un humor mordaç i una lleugeresa sorprenent, relata la complexitat femenina amb totes les arestes. Ho va fer amb J., l’abandonada i rabiosa protagonista de la seva primera novel·la, La hijastra. També amb les protagonistes de La anciana señora Webster, començant per la pròpia senyora Webster, una escocesa recta, intransigent i solitària, que odia tothom. A Últimas noticias de la duquesa, el tercer títol de l’autora que ha publicat aquest any Alba Editorial, dibuixa amb precisió dues dones sorprenents i, en aquesta ocasió, cent per cent reals: la duquessa de Windsor i la seva advocada, Suzanne Blum. En tots els casos, els personatges femenins de Blackwood viuen atrapats a les gàbies d’or, mansions o luxosos apartaments, dels quals no poden o no volen sortir. D’aquí potser l’atmosfera gòtica i claustrofòbica que emanen els seus llibres.

Com la mateixa Caroline Blackwood aclareix a la primera pàgina, «no és una biografia convencional, sinó un entreniment, una anàlisi dels efectes fatídics del mite, un conte de fades fosc». L’obra neix, en realitat, d’un reportatge que podia haver estat i no va ser. The Sunday Times va intentar el 1980 retratar la duquessa de Windsor.

Des que va enviudar, el 1972, vivia reclosa en un palauet al parisenc Bois de Boulogne, per cortesia del Govern francès. Després d’anys apartada de la vida pública, el diari pretenia conèixer el seu estat de salut i retratar-la a càrrec de lord Snowdon. Caroline Blackwood va ser la periodista escollida per escriure l’article que acompanyaria aquestes fotografies. No obstant, mai no es van fer. La lletrada Suzanne Blum, que afirmava ser l’apoderada de la senyora Simpson, ho va impedir de manera exasperant.

Blum va ser una advocada francesa que va aconseguir èxit internacional a Hollywood. Va defensar els interessos de gegants com Paramount, Warner Brothers o Metre Goldwyn Mayer. Va representar Rita Hayworth durant el seu divorci amb Ali Khan. Paral·lelament, es va convertir en una novel·lista de renom al seu país gràcies a l’escriptura de set novel·les. Quan Wallis Simpson va enviudar del seu tercer marit, l’home que va abdicar de la corona britànica pel seu amor, Suzanne Blum es va convertir en la lletrada i, podríem dir, en la carcellera. La va mantenir tancada a la seva mansió, amb l’única companyia de les seves infermeres i del seu majordom fidel. Les amigues no podien visitar-la. Ningú no sabia com estava. Eren certs els rumors que estava sondada, que ni tan sols podia parlar i que la seva pell s’havia tornat negra? Podia ser la seva portaveu tan cruel com per allargar la vida en condicions deplorables, potser per aprofitar-se de les riqueses?

A través de les entrevistes de Caroline Blackwood a Suzanne Blum i de les converses amb les amigues i l’entorn de la duquessa –al qual tenia fàcil accés gràcies a la seva pròpia condició d’aristòcrata-, coneixerem la relació malaltissa de Blum amb la seva representada i els secrets de la vida dels ducs de Windsor, icona romàntica del segle XX. Com a curiositat, a la sèrie The Crown són interpretats per Geraldine Chaplin i Derek Jacobi.

L’advocada queda retratada com una dona mitòmana, vanitosa i tirànica, que prefereix els gats als humans i que és capaç de tot per tornar l’esplendor a la seva estimada Wallis Simpson. La idolatra tant que s’endevina fins i tot una relació romàntica. «Si no escriu vostè un article elogiós sobre la duquessa… no la demandaré. La mataré», va amenaçar en una ocasió a Caroline Blackwood.

No només no el va poder escriure, sinó que va haver d’esperar la mort de Blum per poder publicar Últimas noticias de la duquesa.

El 1995 va veure la llum aquest magnífic llibre que ens parla de deliris de grandesa, de vellesa i decadència, de famosos que acaben a mercè dels seus empleats i, és clar, de dones presoneres.