Qualsevol nou muntatge de Romeo Castellucci (Cesena, 1960), un dels grans noms de l’escena teatral europea del moment, és esperat amb ansietat per la seva decidida vocació transgressora, per la seva plasticitat, per la seva càrrega ideològica. Per això es van esgotar de seguida les entrades per a les dues funcions de Bros que ha programat aquesta setmana el festival Temporada Alta. L’últim muntatge del dramaturg italià mostra una trentena d’agents de policia a l’interior d’una sòrdida comissaria comportant-se com autòmats insensibles a l’hora de detenir, de torturar, de disparar. I de fet els policies es comporten com a autòmats perquè les persones que els interpreten no han assajat el paper, són uns figurants elegits en un càsting que van rebent ordres a través d’uns auriculars i les van executant sense qüestionar-les.
Parla de la policia, és clar, el muntatge de Castellucci: ell mateix ha explicat que l’han impactat actuacions policials a París, o als Estats Units. Però va més enllà: parla de la massa humana capaç de ser seduïda, guiada i dirigida pels seus líders sense que cap dels seus integrants, aquests policies, aquests figurants, nosaltres, vaja, sigui capaç de la més mínima discrepància.
