Terebrante, paraula triada per Angélica Liddell com a títol de la seva última obra, és el que se sent quan un trepant perfora una part adolorida o malalta, un dolor tràgic, com el que presideix tota la obra d’aquesta artista desafiant, que divendres va obrir la seva ferida davant del públic del festival Temporada Alta de Girona, nerviós i expectant davant l’excitant perspectiva de veure per primera vegada a Espanya l’última creació d’una dona venerada a l’escena europea més avantguardista.

Liddell s’ha deixat acompanyar en el seu viatge cap al dolor de Manuel de los Santos, més conegut com a Agujetas de Jerez, un cantaor capaç de fer miques un cor per seguiriyas.

«Aquesta obra és el resultat d’una extracció de sang vampírica al coll de l’Agujetas», diu l’artista en un vídeo per a la premsa. No li agrada fer entrevistes, però entén que la seva obra obre interrogants, i ha optat per explicar-la amb una gravació.

«Per mi, l’essència del flamenc no és cantar ni ballar ni té a veure amb els aspectes superficials que entenem per flamenc. Qui esperi cant, ball, palmells i volants, quedarà molt decebut», diu a l’enregistrament.

Efectivament, a Terebrante no hi ha ni una gota de música flamenca, sinó cançons com Guarda che luna, que sona mentre un nen monstruós beu alcohol, o Where the wild roses grow, de Nick Cave, que se sent mentre l’artista es llença cervesa i vi per sobre, envoltada de clavells tristos i desolades caixes de beguda.

Els bodegons escènics i les imatges metafòriques es succeixen durant l’espectacle, en una cerimònia demoníaca i silenciosa, on no es parla en cap moment i les úniques paraules són les de Agujetas projectades sobre l’escenari.

Els moments tenebrosos es van amb els radiants i també hi ha temps per a les escenes xocants, com quan fumat amb l’anus, però el conjunt va resultar fred i el públic del Municipal va aplaudir molt tímidament quan es van encendre els llums.

«Sembla tancada al seu propi imaginari, no m’ha transmès el que esperava que em transmetria», deia una espectadora que havia entrat a la sala amb les expectatives molt altes.