Concepció i codirecció artística: Israel Galván (coreografia i dansa) i Niño de Elche (música i cante). 

Foscor absoluta a l’escenari. D’entre la negror, una veu emana profunda, de molt endins, traient un lament sortit dels budells, mentre se sent un cruixit, cada cop més fort, més present. Podria recordar el so brut dels vinils, però no l’és: és el bailaor Israel Galván ballant sobre sorra, gratant l’arena amb les sabates, generant un estrip sonor en la penombra polsegosa, en la que a poc a poc emergeix ell, esplendorós, i l’amo d’aquell quejío intens de l’inici, el cantaor Niño de Elche.

Fantàstica combinació la d’aquests dos revolucionaris del flamenc, que junts i separats són capaços de la millor transgressió, per insuflar-hi nous aires sense perdre de vista l’origen. «Radical ve d’arrel», recordava fa uns dies el cantaor en la presentació de Mellizo doble, l’espectacle que l’ha unit a Galván i que van gestar entre el Sónar i un avió camí del Japó.

Dissabte passat el van dur al festival Temporada Alta, en la que va ser una de les grans nits del Teatre Municipal aquesta tardor: pel cante desconstruït, per la dansa que no només provoca la vista sinó també l’oïda i per l’elegant joc d’imatges amb banda sonora que proposen tots dos còmplices, sempre amb el blanc o el negre present en escena, buscant el contrast i la complementarietat, generant so des del ball i moviment amb la música.