Carlos Sobera torna als escenaris amb «Asesinos todos», que interpreta aquest dissabte a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, amb Neus Asensi, Elisa Matilla i Àngel Pardo. Dues parelles es posen d’acord per matar a qui li fa el buit a la feina a en Manolo, i al joveníssim xicot rus de la mare d’en Pepe, que pot deixar aquest sense herència

Qui aixeca millor la cella, vostè o Ancelotti? 

Ancelotti, sense cap dubte. Ell tot ho aixeca millor que jo, per alguna cosa té més anys i més experiència.

Haig d’estar nerviós en la nostra primera cita?

Hauria d’estar-hi. Perquè jo en la primera cita impressiono. Però només en la primera. Després, en la segona ja em veuen normal, i en la tercera, és quan m’abandonen.

Com ho porta que alguna participant de First dates li tiri els trastos a vostè?

M’ho prenc amb tot el carinyo possible, perquè un comprèn que és per nerviosisme. A vegades els concursants busquen algú proper a qui apropar-se. Però no passa d’aquí, simplement et converteixes en la seva taula de salvació per si ve una maregassa.

Ja ve avui mateix cap a les comarques de Girona?

Avui? No foti, home, que la funció és dissabte! Què faria, fins aleshores?

Vacances, descansar, ja sap, aquestes coses.

Ja m’agradaria, ja, fer uns dies de vacances, però ho tinc impossible.

Millor home, no es queixi. 

Això és veritat, aquestes bones etapes cal aprofitar-les, perquè venen com venen. I el dia que s’acaben, també és bo saber acceptar-ho.

Anem a l’obra: tots tenim algú a qui ens agradaria veure mort? 

He, he, li asseguro que jo no tinc ningú. O sigui que, encara que jo sigui l’únic, ja no podem dir que absolutament tots tenim algú a qui voldríem mort.

Els assassinats de l’obra es planegen entre plat i plat, com una cita de First dates. Amb un bon sopar tot es veu amb claredat?

(Riallada) No hi ha dubte que en la funció, l’àpat és el brou de cultiu per a la preparació d’assassinats. Però no per a consumar-los, per això és millor esperar a l’esmorzar.

Li han fet bulliyng alguna vegada, a la feina?

(Pensa uns segons) N o, a la feina no m’he trobat amb cap situació d’aquestes. A col·legi, quan era petit, sí. Però això era una cosa que ens passava a tots els nens, almenys als que no érem una mica cabrons.

I vostè no era dels nens cabrons?

No, no, al revés, jo vaig ser un nen que va haver de reaccionar a les cabronades dels altres. De petit era molt bona persona.

En canvi, d’adult s’ha tornat més malparit? 

Ha, ha, potser sí, però només quan faig de presentador en els concursos. A fora, sóc igual de bon noi que quan era petit.

Continua estant mal vist com sempre, que una dona madura tingui un nóvio jove?

No ho sé segur, però suposo que sí. La societat va sempre amb retard a l’hora d’incorporar-se als usos i valors que pertoquen. Però crec que cada dia ho va acceptant millor. A mi em sembla un meravellós i relaxat costum.

Carlos: acceptaries una segona cita amb Albert?

I tant que sí. I fins i tot una tercera, perquè m’abandoni.