El director Sergi Belbel revisa Final de partida, la peça de Samuel Beckett amb quatre personatges reclosos en un espai tancat amb vistes a un exterior sense vida i que «ressona diferent després d’haver estat confinats». L’estrena del muntatge serà aquest divendres al Teatre Municipal de Girona dins la programació de Temporada Alta, en el que suposarà el retorn als escenaris de l’actor Jordi Boixaderas després d’anys d’absència. L’acompanyaren al repartiment Jordi Bosch, Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón.

Boixaderas i Bosch ja havien representat aquest clàssic del teatre de l’absurd el 2005 a les ordres de Rosa Novell, però tant ells com el director subratllen que s’hi acosten d’una manera molt diferent després del confinament per la pandèmia. «La sensació de proximitat de la fi del món és ara molt més gran» que llavors, deia ahir Jordi Boixaderas.

I és que, tot i ser escrit als anys 50 amb la Segona Guerra Mundial i les bombes atòmiques encara en el record, el text té un aire postapocalíptic que connecta totalment amb l’actualitat.

Belbel explica que ha decidit traduir el text de nou «com una forma de penetrar-hi de manera directa».

La traducció de Final de partida el va enganxar de ple en els moments més difícils de la pandèmia i es va adonar, diu Belbel, que «tot coincidia amb el que passa al text», començant pel fet de mirar per la finestra i, com passa als personatges, no hi hagués ningú, perquè «només hi havia silenci».

«Tenia la pell de gallina», assegura, afirmant que l’experiència d’acostar-se al text de Samuel Beckett durat el confinament més estricte el va fer «descobrir el poder precursor, de gran geni, de parlar d’alguna cosa que tu estàs vivint», perquè com en l’obra, veia que «el món ja no és el que era».

Sense mascaretes

Després de dirigir Beckett’s ladies, just abans de l’esclat de la crisi sanitària l’actor Jordi Bosch li va proposar recuperar el text i el director s’ho va prendre com una oportunitat per «redescobrir un gran del teatre» que juga «amb la distopia» en una peça dels anys 50 que parla, de temes tan actuals com el rebuig a la vellesa o la crisi climàtica, perquè se situa en un entorn totalment devastat.

Tot i el paral·lelisme amb la realitat, però, Belbel no ha volgut que apareguin mascaretes en escena ni es fa cap referència directa a la pandèmia, perquè deixa en mans de l’espectador aquest «sentit metafòric» del text, en què destaca també l’humor negre.

Absent dels escenaris des del 2016, l’actor Jordi Boixaderas va explicar ahir que ha aprofitat aquest temps per centrar-se en la seva faceta de doblador i per viatjar, perquè «sentia que hi havia una altra generació que demanava pas i volia deixar lloc».

«No tenia cap pensament de tornar a actuar, però pensant en aquest text des d’ara, vaig tenir com una necessitat i una gran il·lusió de fer-lo», detallava ahir en roda de premsa.

Per la seva banda, Bosch es mostrava ahir molt content que s’hagués pogut tirar endavant «aquesta trobada de fans de Beckett», un autor «amb una màgia especial».

Tant els intèrprets com el director i el responsable del festival, Salvador Sunyer, van coincidir en remarcar que el muntatge és, a més, un record a la desapareguda Rosa Novell.