A més d'escriptor de memòries, llibres de viatges, reportatges o biografies, Josep Pla va ser un «excepcional» contista, encara que «no convencional», com es posa de manifest en un nou volum que reuneix amb el títol La cendra de la vida tota la seva obra narrativa. L’editorial Destino acaba de fer arribar a les llibreries aquest llibre, en versió catalana i castellana, que acull, revisades íntegrament, les 34 narracions que l'escriptor empordanès va publicar com a definitives entre l’any 1949, quan va sortir Coses vistes a l’editorial Selecta, i 1967, quan Destino va publicar La vida amarga.
Tant el responsable editorial de les edicions de Josep Pla, Jordi Cornudella, com el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, Xavier Pla, coincideixen a reivindicar i enaltir al Pla narrador.
Per a Xavier Pla, «indubtablement va ser el gran narrador de la literatura catalana contemporània, amb peces narratives breus excel·lents i que han quedat poc visibles en la immensitat oceànica de la seva obra». «Si poguéssim prescindir del Pla de la boina, del de la revista Destino o el dels Homenots i trobéssim a un lector verge que comencés a llegir La cendra de la vida, sense saber gran cosa del seu autor, aquí descobriria un narrador molt interessant, excepcional», destaca el responsable de la càtedra.
Per la seva banda, Cornudella ha arribat a la convicció, «veient les entranyes de cada text, que Pla no era un narrador convencional, no feia les narracions que més s'estilaven, però era un escriptor d'una competència extrema».
Molts d'aquests textos van ser escrits a principis de segle, però l'empordanès que, en paraules de Cornudella, era un «grandíssim trampós», els va anar revisant al llarg de la seva vida i hi va anar introduint modificacions, en alguns casos per poder passar la censura de la dictadura franquista per les seves al·lusions al sexe o a la religió, mentre que en unes altres el que feia era, quaranta anys després de la primera versió, canviar algunes imatges per «fer-les més antigues».
Aquest volum, que forma part del projecte iniciat fa uns anys per la Càtedra Josep Pla i Edicions Destino d'anar recuperant obra inèdita o de presentar noves recopilacions, va començar a prendre forma fa més d'un any, quan Cornudella li va proposar a Xavier Pla recuperar el Pla narrador, «que potser havia quedat una mica amagat pel memorialista, el viatger, el biògraf o el paisatgista».
A partir d'alguns dels originals, de les primeres edicions dels anys vint en diferents publicacions, així com de les reedicions a Selecta i a Destino, Cornudella també ha treballat en la revisió de les històries en una «tasca filològica, estilística, de correcció, que crec que és la definitiva de la llengua de Pla».
En aquests relats, amb un narrador gairebé sempre en primera persona que s’assembla molt al seu autor, sempre hi ha «un jo molt potent, observador, tot i que no hi ha intriga, encara que a vegades sí, assemblant-se més a Txékhov que a Dostoievski».
L'escriptor de Palafrugell tant s'atura en una taverna del seu poble amb un particular taverner amb un enorme caragol de mar, que li serveix per anunciar quan sortia i es posava el sol, com viatja fins al París més cosmopolita, en un tren antic, o al Berlín de personatges curiosos de les primeres dècades del segle vint.
Segons el parer de Cornudella, el volum «fa molta companyia a la tauleta de nit». Encara que no guanyés el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, «entre els anys quaranta i cinquanta, Josep Pla va ser l'escriptor que va guanyar més lectors per al català. La diferència entre ell i altres és que entrava a les cases on no es llegia per militància cultural sinó per les ganes de llegir», va dir.
Els articles de premsa
Durant la seva compareixença, Xavier Pla va aprofitar, també, per anunciar que l'any que ve es podrà consultar per internet el web Josep Pla digital, amb tots els articles publicats per l’escriptor palafrugellenc al llarg de la seva vida, uns 7.000, en seixanta capçaleres de premsa diferents.
Xavier Pla va remarcar que «la capacitat de treball periodística de l’escriptor és absolutament inusual. Passa molts anys de la seva vida fent quatre o cinc articles a la setmana i no són peces breus».
